PRÀCTICA OGET: ELS CLÚSTERS TURÍSTICS

Identificació de les diferents tipologies de turisme i grups de turistes

Diferents metodologies aplicades en diversos estudis sobre llocs i grups de persones han permès l’ identificació de diferents tipologies de clústers.

Segons com el turista planifica el seu viatje i el paper que juga dins el mateix es troben:
- Masses de turisme organitzades: Es tracta de consumidors de paquests turístics.
- Planificadors: tenen tendència a utilitzar les fonts d'informació per organitzar i planificar el viatge.
- Eploradors: No es preocupen per l'organització del viatge i no utilitzen fonts d'informació. No es preocupen per el risc.
- Rodamón: Que es deixa portar d'un lloc a un altre.
- Masses de turisme independents: Visiten atraccions turístiques independentment, per lliure.

Els trets comuns entre els grups són que viatjen per motivacions sociodemogràfiques, per motivació pròpia, realitzció d’activitats turistiques a partir de la pròpia experiencia i formes de vida i valors.

La identificació dels grups ha estat a partir d’ un estudi sobre l’opinió i valoració de factors i variables que han intervingut en l’ experiencia del viatge realitzat per el turista. L’estudi ha permès fer una segmentació internacional del turisme. A partir d’aquí s’ha classificat el turisme en les següents tipologies:

- Turisme natural:
Un estudi realitzat a partir de la tria de dues destinacions que oferien un producte turístic amb activitats semblants, i en el qual posteriorment es van realitzar enquestes a persones sobre la preferencia de les activitats a realitzar en el viatge, va permetre determinar que diferents segments d’edat de turistes preferien una destinació més que l’altra.
Això va permetre identificar dins aquesta tipologia de turistes la pràctica de:
Turisme daventura o esportiu : interessat en la pràctica d'espors de risc i aventura.
Turisme de relax: En el qual es trien destinacions on hi hagin llocs tranquils per a descansar i relaxar.se
Les motivacions principals i comuns d'aquest turisme són experimentar i visitar atractius de la natura, , experiències educatives, de ralaxació i sociabilitat.

- Turismo cultural :
A partir de diferents mostres de turistes i un estudi posterior es van identificar alguns tipus de turisme pero amb alguna característica que els diferencia.
Turisme antropologista: Determinat a partir de persones que ja havien visitat una zona i s’interessen per tornar a la mateixa perque es vol un contacte directe amb els residents, la cultura, costums i tradicions del propi lloc. Experimentant i formant part de la vida diària de la zona.

Turisme d’herència: Es tracta de turistes amb un nivell d’educació més alt, que no té tant temps lliure i està interessat en conèixer el patrimoni i la cultura d’un lloc visitant museus i monuments. Ho pretén fer sense integra.se en la vida i costums de la zona. Reresenta més una experiencia educacional que emocional, tal i com es presentava en el primer cas.

A través d’unes entrevistes que van permetre obtenir el significat de les percepcions del turisme d’herència, es van determinar dos subgrups dins el turisme d'herència:
Turisme espiritual: El qual es visiten uns nodes obligatòriament perquè s'hi senten històricament lligats, això els afecta d'una manera més psicològica que no pas educacional.
Turisme educacional: Visiten els nodes per motius educacionals, volen absorbir els coneixements i la informació que aquests els hi aporta.

- Turisme de sol i platja:
Gràcies a l’estudi de mostres de turistes s’ha determinat l’existència de varis grups de turistes que tenen en comú que viatgen per motius d’oci, d’escapar.se de la rutina, anar a platja, sortir, plaer sexual etc.

Es diferèncien en que uns busquen sexe ocasional i uns altres busquen experiències romàntiques per trobar el verdader amor. Un altre grup només vol viure experiències limitades mentres que els altres volen emportar.se l’autenticitat de la zona, mantenint el contacte amb la gent de la zona, coneixent la cultura i tradicions.