viernes, 19 de octubre de 2012

domingo, 19 de febrero de 2012

f.re.e: la feria (LEISURE 6 TRAVEL) del 22 al 26 de febrero 2012

http://www.free-muenchen.de/en/free_a_a_glance

f.re.e es el nuevo nombre de la feria popular C-B-R Leisure & Travel. La feria de ocio y turismo más grande del sur de Alemania, ofrece todo necesario para el entretenimiento, el ocio y el turismo.

f.re.e incluye agencias de viajes, hoteles y centros turísticos, inmuebles para vacaciones, equipo de deporte, caravanas, equipaje de camping, ropa y complementos para estas actividades.

AUSSTELLUNG: GOTTES-BILDER : RELIGION IM ALTEN ÄGYPTEN (bis 31 März 2012)

http://www.aegyptisches-museum-muenchen.de

Hier setz die Ausstellung an, die zunächst die grundsätzlichen Möglichkeiten der Erscheinungsformen ägyptischer Götter - als Mensch, als Tier, als Mischwesenvostellt un zur zunächst irritierenden Feststellung kommt, dass einerseits eine Gestalt verschiedenen Göttern eigen sein kann, andererseits eine Gottheit unterschiedliche Gestalten zeigen kann. So wird etwa das Bildmotiv einer löwenköpfigen Göttin immer dann eingesetzt, wenn auf den aggressiven, gefährlichen Aspekt einer weiblichen Gottheit verwiesen werden soll, unabhängig von ihrer Benennung als Sachmet oder Mut, Wadjet, Pachet oder Tefnut. Das Wirkendes Sonnengottes in der Natur kann sich in verschiedenen Tieren oder Pflanzen wie etwa dem Lotos manifestieren.

Allem Göttern sind bestimmte Funktionen zugeordnet, die mehrfach besetzt sind: Es gibt Fruchtbarkeits und kriegsgötter, Heil- und Mondgötter, lenseitsgottheiten und Muttergöttinnen. Zur Gliederung der Götterwelt werden verschiedene Ordnungsprinzipien eingesetzt, die sich ergänzen un überschneiden können. So orientiert sich die Zusammenstellung von Götterfamillien am Vorbild der menschlichen kleinfamilie und besteht aus einer Vater-, und einer kindgottheit.

Dies wird meist mit einer geographischen Struktur kombiniert, die Göttern eine lokale Herkunft und damit einen Hauptkultor zuordnet: Zur Götterfamilie von karnak gehören Amun, Mut und Chons, die Götterfamilie von Memphis wird von Ptah, Sachmet und Nefertem gebildet. Auch die Zahlesymbolik spielt eine Rolle, so gibt es feste Götterpaare, Triaden, ein Götterquartett sowie die Achtheit und Neunheit von Göttern.

Die nie abgeschlossene Bildwerdung des Götlichen führt schliesslich in der Spätzeit zum Phänomen der pantheistischen Gottheiten, das nach dem Prinzip " Viel hilft viel" phantastische Wesen aus menschlichen und tierischen Elementen zusammensetzt, die ohne erklärende Beischrift oft nicht mehr zu benenen sind. Eine kleine Gruppe von Göttern bilden vergöttlichte Menschen, allen voran die beiden Architekten Imhotep und Amenophis, Sohn des Hapu sowie bestimmte könige der Vergangenheit. Sie spielen eine wichtige Rolle im Rahmen der "Persönlichen Frömmigkeit" eine im späteren Neuen Reich zu beobachtende religiöse Haltung, der das Gefühl einer schicksalshaften Abhängigkeit des Einzelnen von einer bestimmten Gottgeit zugrunde liegt.

Insgesamt zeigt die rund 250 Objekte - Statuen und Figuren von Göttern un Priestern, Stelen un Reliefs mit Götterbildern, kultgeräte, Amulette und Papyri. Die Objekte aus den Beständen des Staatlichen Museums Ägyptischer kunst sind erstmals in dieser Vollständigkeit und Zusammenstellung zu sehen.

jueves, 10 de diciembre de 2009

CRISTÒFOL COLOM I LA VILA DE PALS: LA HISTÒRIA MAI EXPLICADA DE LA DESCOBERTA D'AMÈRICA

http://cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1

Amb l’objectiu de donar a conèixer la veritat històrica sobre el descobriment d’America i la participació real dels catalans, així com la relació i vinculació de la vila empordanesa de Pals en el tema, el Cercle Català d’Història està duent a terme des d’aquest estiu, la ruta “Cristòfor Colom i la vila de Pals: La Història mai Explicada de la Descoberta d’Amèrica”. Amb tot això i degut a l’expectació i l’interès que la mateixa ha despertat, hem decidit prolongar aquesta ruta guiada durant la tardor vinent. La ruta Colom, és una ruta promoguda, dissenyada i realitzada integrament pel Cercle Català d’Història. És una ruta que pretén explicar a traves de punts importants de la vila de Pals, la relació i vinculació de l’almirall amb aquesta vila així com elements claus i bàsics per entendre perquè, el projecte de la descoberta d’Amèrica fou totalment català. El contingut de la ruta es fonamenta en les investigacions dels darrers anys de diversos investigadors així com en les noves i constants aportacions per part del Cercle Català d’Història, que fan que cada dia aquesta història pugui arribar a més gent. El Cercle Català d’Història, ofereix la possibilitat de realitzar aquesta ruta, en grups organitzats i amb la possibilitat opcional, de fer-ho amb un pack que inclou “ruta + dinar” en un restaurant de la vila, per degustar un bon àpat i gaudir d’unes vistes inmillorables de l’entorn de l’antiga Vila Reial de Pals.

miércoles, 18 de noviembre de 2009

BACARDI FREEDOM ROUTE

UN VIAJE, QUE ES UN JUEGO I TODO VIRTUAL. Puede la Web 2.0 ofrecer una experiencia parecida a un viaje? Bacardi ha creado un viaje virtual sobre Google Maps en http://www.bacardifreedomroute.com/ : un juego que traslada al mundo digital las emociones de viajar. La iniciativa permite aprender un viaje virtual en busca de tres maletas. Es una aventura gráfica creada para Google Maps en la que podemos desplazarnos por Dubrovnik, Córcega o Ibiza y elegir nuestra propia aventura, algo que nunca antes se había hecho sobre la conocida plataforma de mapas. Las personas que al final de su viaje virtual encuentren una malaeta podrán viajar de verdad hasta el lugar donde éstas se encuentren - Dubrovnik, Córcega o Ibiza- para abrirlas y disfrutar allí de su contenido. ! A que esperas ¡

viernes, 12 de junio de 2009

EXPOSICIÓ D'UN DESTACAT REPRESENTANT DE LES AVANTGUARDES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX

El Museu Picasso descobreix Van Dongen, pintor capital del fauvisme
Qui va ser Kees van Dongen ? Segons Nathalie Bondil, directora del museu de Belles Arts de Mont-real, " l'artista més gran d'entreguerres, a excepció de Picasso ". La definició és, com a mínim sorprenent, si tenim en compte que es refereix a un pintor desconegut per al públic espayol i del qual només se'n va veure un conjunt d'obres a Espanya el 1915, en una mostra individual que li van dedicar les Galeries Dalmau. Pepe Serra director del Museu Picasso, justifica aquest desconeixemnent per les "barreres culturals que encara existeixen", perquè a França i Holanda li han dedicat grans retrospectives, i sobretot, per la "deriva personal en què el pintor holandès va entrar al final de la seva vida que el va apartar dels nous llenguatges artístics i va provocar que quedés al marge de les revisions de les avantguardes", explica.
En qualsevol cas, el cert és que Van Dongen (Rotterdam, 1877-Mònaco, 1968) va tenir un paper destacat en les revolucions artístiques del segle XX, sobretot en el fauvisme, del qual es va convertir en el més destacat retratista amb els seus ajustats enquadraments i particulars perspectives. En el seu moment, va ser una figura de primer nivell "més conegut que Picasso i molt apreciat pels col.leccionistes", sosté Serra. Amb l'objectiu d'aixecar el vel d' "opacitat" que hi ha en el context artísitc d'inicis del segle passat i "presentar l'aportació d'aquest artista en la història de l'art", explica Jean-Michel Bouhours, comissari de la mostra, s'ha organitzat la retrospectiva Kees van Dongen, que, després de passar per Mont-real i Mònaco, es pot veure fins al 27 de setembre al Museu Picasso.
La mostra de Barcelona està focalitzada en la relació estètica i d'amistat que van mantenir Van Dongen i Picasso a París, veïns de taller al Bateau-Lavoir i units per la seva fascinació pel món de les prostitues. Per evidenciar aquests llaços, una de les sales inclou una sèrie de retrats que Van Dongen va fer a Fernande Olivier, la companya de Picasso, un fet insòlit tenint en compte la gelosia del malagueny.
COLOR I EROTISME// El recorregut per la seva obra és cronològic i inclou peces clau en la seva trajectòria, com les lluitadores de Tabarín i Autorretrat fauvista. Comença amb les seves primeres teles, influenciades pels clarobscurs de Rembrant. o acaba als anys 20, quan, dedicat a la vida i a la pintura mundana, retratava els personatges destacats de l'època. Pel camí, els anys fauves, marcats per un llenguatge molt personal centrat en l'efervescència dels colors i les formes, "orgies torrencials de color", segons la crítica de l'època; i per una sensualitat i un erotisme exagerats que van portar el poeta Apollinaire a titllar-lo com " el pintor de les vergonyes ciutadanes".

jueves, 19 de junio de 2008

EL MISTERIOSO PAÍS DE LOS MAYAS

http://www.e-local.gob.mx/work/templates/enciclo/campeche/Mpios/04010a.htm

http://www.uacam.mx/campeche/maya/calakmul.htm

HAY UN LUGAR EN MÉXICO EN EL QUE SE CLAUDICA ANTE EL ESPLENDOR MAYA. ES EL ESTADO MEXICANO DE CAMPECHE AL SUR DEL GOLFO DE MÉXICO. UNA TIERRA TRUFADA DE ASENTAMIENTOS ARQUEOLÓgICOS EN LA QUE LATE CON FUERZA ESTE ENIGMÁTICA Y SOFISTICADA CULTURA PRECOLOMBINA.

CYRUS LONGWORTH LUNDELL DESCUBRIÓ LA CIUDAD MAYA DE CALAKMUL EN UNA FECHA TAN TARDÍA COMO 1931

Calkmul la ciudad olvidada por los turistas

Reseguir las huellas que los antiguos mayas dejaron grabadas en Centroamérica requiere hacer un lago recorrido, una aventura que habitualmente cuenta con un público multitudinario en los yacimientos de Bélice, Guatemala, Honduras o Yucatán. Pero en el casco de Campeche las aglomeraciones de turistas no son la tónica, lo que no deja de sorprender, si tenemos en cuenta que los sitios arqueológicos ubicados en este estado son de primer orden, como los de la propia Calakmul, y también los de Edzná, Chicanná y Becán. ¿ Cuál es la razón de este aparente olvidado ?. Existen varias causas que podrían explicar el tradicional desinterés que ha estado cosido a este y otros emplazamientos mayas campechanos. Una de ellas fue el retraso en el inicio de las investigaciones. Aunque, tras el hallazgo, se inició la recuperación del núcleo de Calakmul, gracias al proyecto de la Universidad Autónoma de Campeche en 1982. Por si fuera poco, la lejanía de este yacimiento con respecto a los centros urbanos de la región, como Chetumal o la ciudad de Campeche, y el escaso desarrollo turístico de esa parte de la península de Yucatán volvieron a desterrar a Calakmul al olvido del que Cyrus Lundell la había rescatado.

Sin embargo , la materialización de varios proyectos en la zona i la declaración como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 2002 han propiciado la llegada de un mayor número de visitantes, aunque todavía es escaso comparado con el de otros enclaves mayas.

lo más curioso es que , a pesar de la importancia de Calakmul, solo una ínfima parte de su superficie ha sido desbrozada y se han apuntalado muy pocos de sus casi 7000 edificios. Hoy se sabe que , entre el 250 y el 750 d.c. esta fue la principal ciudad de una vasta región conocida como Reino de la Cabeza de la Serpiente, en perpetua rivalidad con Tikal. Durante el periodo Clásico, la ciudad albergaba unas 200000 personas y, según los expertos, su decadencia comenzó con las disputas por el poder y los conflictos intestinos que siguieron a la derrota de su rey Garra de Jaguar por las tropas de Tikal.

Calakmul posee 120 estelas, la mayor cantidad registrada dentro del área maya, y mas de 6000 estructuras identificada, lo que supone más del doble de las de Tikal. Solo una mínima parte de las edificaciones repartidas por los cien kilómetros cuadrados que llegó a ocupar han sido restauradas; pero contemplar la jungla desde la cima d una de sus dos enormes pirámides o recorrer con la mirada su juego de pelota o sus dos acrópolis siguen siendo experiencias inolvidables para cualquier visitante.