Acaba d'iniciar un nou projecte associatiu dins del sector hoteler espanyol. Es tracta de SILENA, l’associació Nacional d'Hotels de Muntanya i d'Interior. El seu objectiu es unir els esforços i recursos d'aquest tipus d'establiment amb el fi de captar més clients.
L'associació disposa d'una pàgina web ( www.reservalamontaña.es), a través de la qual s’oferiran habitacions i activitats ( esquí, deports d'aventura, etc. ) als diferents segments de mercat interessats en aquest tipus d'oci.
Així mateix, crearà un " club de producte/muntanya " destinat a ofertar paquets integrats per l'hotel i les seves activitats. Silena es finançarà amb les quotes dels hotels associats , els ingressos per beneficis de la Web i les subvencions que les administracions autonòmiques o provincials destinin a accions comercials.
Els promotors de Silena amb Daniel Aristot ( soci d'hotels d'Andorra ), Lluís Ciutat ( director de Gesthotel Assessors i fundador de Atrapalo.com ), Juan Ignacio Pérez ( director i propietari de l'hotel El Privilegio de Tea ), Fernando Iranzo ( gerent de l'hotel Santa Cristina de Canfranc ), Jesús Segarra ( director general del Grup d'Hotels i Gestió) i Félix Navarro ( gerent de Prestige Software ).
domingo, 23 de diciembre de 2007
jueves, 20 de diciembre de 2007
EL TURISME RESPONSABLE CENTRA LA CONVENCIÓ DE AITO
TRAVEL WEEKLY - REGNE UNIT
La convenció de l'Asociació britanica de Touroperadors Independents ( AITO), celebrada en la localitat portuguesa de Estoril, s'ha centrat aquest any en turisme responsable. Les crítiques que ha rebut l'indústria van desde la més general " que parli molt del mediambient, pero pero hi hagi molt poc en aquest sentit" a altres més concretes com " el fet que es dongui suport a sous baixos del personal d'hotels en paisos en desenvolupament; la contaminació en els Alps per l'ús de canons de neu , o l' ús de grans quantitats d'aigua per regar camps de golf i piscines en zones àrides, deixant sense aigua a la població local ". Es va demanar als touroperadors, que presionenssin als hotelers per que prohibissin donar propines, pero que paguessin millors salaris als seus treballadors.
La convenció de l'Asociació britanica de Touroperadors Independents ( AITO), celebrada en la localitat portuguesa de Estoril, s'ha centrat aquest any en turisme responsable. Les crítiques que ha rebut l'indústria van desde la més general " que parli molt del mediambient, pero pero hi hagi molt poc en aquest sentit" a altres més concretes com " el fet que es dongui suport a sous baixos del personal d'hotels en paisos en desenvolupament; la contaminació en els Alps per l'ús de canons de neu , o l' ús de grans quantitats d'aigua per regar camps de golf i piscines en zones àrides, deixant sense aigua a la població local ". Es va demanar als touroperadors, que presionenssin als hotelers per que prohibissin donar propines, pero que paguessin millors salaris als seus treballadors.
martes, 18 de diciembre de 2007
THE MEDITERRANIAN SHOPPING WAY
El comerç de Palamós, Platja d'Aro i Sant Feliu s'uneix per captar turisme de Ryanair i de creuers
MEDITERRANEAN SHOPPING WAY, MORE...
reen una federació per promocionar accions conjuntes
IMMA BOSCH. Platja d'Aro
Les associacions de comerç de Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós han creat la Federació Mediterranean Shopping Way per promocionar comercialment i turísticament els tres municipis. L'objectiu de la nova federació no és tant captar el comerç local com atraure visitants i potencials compradors que arriben a les comarques gironines a través de la companyia aèria Ryanair i els creuers del port de Palamós, i els turistes que provenen de Barcelona, entre d'altres.
+ La marca Mediterranean Shopping Way es va presentar ahir oficialment. Foto: MIQUEL RUIZ
La creació de la nova federació no representarà la desaparició de les associacions de comerciants de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Platja d'Aro. Aquestes continuaran fent les activitats locals i la promoció i la captació de clients a cadascuna de les zones.
Amb la nova federació, segons va explicar ahir el seu president, Ramon Núñez, es busca «reorganitzar recursos i esforços i reestructurar l'oferta comercials dels tres municipis». L'objectiu principal és atraure visitants i potencials compradors que arriben a l'aeroport de Girona, gent que té la segona residència a la zona, turistes que arriben al port de Palamós amb creuers turístics i també visitants provinents de Barcelona, i «fer la promoció en origen». «Nosaltres, però, no ens hem de preocupar de fer-los venir, sinó de promoure que aquells als quals toca fer-los venir es belluguin i d'aconseguir que se solucionin mancances com ara que hi hagi un transport públic entre l'aeroport i les tres poblacions –per conveni, la Sarfa fa un viatge d'anada i un de tornada al juliol i l'agost–», va explicar. Núñez va dir que els comerciants són un complement d'una oferta global que hi ha a la Costa Brava, on «hi ha molts altres elements que hi juguen un paper, com ara la restauració i l'hoteleria, entre d'altres».
La federació, que engloba uns 600 comerciants, es va constituir fa un parell de mesos, però, segons Núñez, ja fa temps que treballa per posar en marxa alguna actuació que solucioni «els dèficits» que tenen. La marca Mediterranean Shopping Way es va constituir fa un any i ahir es va presentar oficialment en un sopar
MEDITERRANEAN SHOPPING WAY, MORE...
reen una federació per promocionar accions conjuntes
IMMA BOSCH. Platja d'Aro
Les associacions de comerç de Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós han creat la Federació Mediterranean Shopping Way per promocionar comercialment i turísticament els tres municipis. L'objectiu de la nova federació no és tant captar el comerç local com atraure visitants i potencials compradors que arriben a les comarques gironines a través de la companyia aèria Ryanair i els creuers del port de Palamós, i els turistes que provenen de Barcelona, entre d'altres.
+ La marca Mediterranean Shopping Way es va presentar ahir oficialment. Foto: MIQUEL RUIZ
La creació de la nova federació no representarà la desaparició de les associacions de comerciants de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Platja d'Aro. Aquestes continuaran fent les activitats locals i la promoció i la captació de clients a cadascuna de les zones.
Amb la nova federació, segons va explicar ahir el seu president, Ramon Núñez, es busca «reorganitzar recursos i esforços i reestructurar l'oferta comercials dels tres municipis». L'objectiu principal és atraure visitants i potencials compradors que arriben a l'aeroport de Girona, gent que té la segona residència a la zona, turistes que arriben al port de Palamós amb creuers turístics i també visitants provinents de Barcelona, i «fer la promoció en origen». «Nosaltres, però, no ens hem de preocupar de fer-los venir, sinó de promoure que aquells als quals toca fer-los venir es belluguin i d'aconseguir que se solucionin mancances com ara que hi hagi un transport públic entre l'aeroport i les tres poblacions –per conveni, la Sarfa fa un viatge d'anada i un de tornada al juliol i l'agost–», va explicar. Núñez va dir que els comerciants són un complement d'una oferta global que hi ha a la Costa Brava, on «hi ha molts altres elements que hi juguen un paper, com ara la restauració i l'hoteleria, entre d'altres».
La federació, que engloba uns 600 comerciants, es va constituir fa un parell de mesos, però, segons Núñez, ja fa temps que treballa per posar en marxa alguna actuació que solucioni «els dèficits» que tenen. La marca Mediterranean Shopping Way es va constituir fa un any i ahir es va presentar oficialment en un sopar
martes, 27 de noviembre de 2007
LAS SELVAS DE BORNEO PODRIAN ESCONDER REMEDIOS PARA EL CÁNCER I EL SIDA, PERO LA ONG DE CONSERVACIÓN ADVIERTE QUE ESTE HALLAZGO ESTÁ MUY AMENAZADAO Y HACE UN LLAMAMIENTO PARA SU PROTECCIÓ A LARGO PLAZO.
Adena informa de que los científicos están probando actualmente extractos de plantas recolectadas en los estados malayos de Sabah y Sarawak, así como de otras procedentes de Kalimantan, la porción indonesia de Borneo.
Con ello, esperan poder desarrollar medicamentos para tratar algunas de las peores enfermedades humanas. La organización conservacionista confirma que la compañía farmacéutica australiana Cerylid Biosciences ha identificado una prometedora substancia anticancerígena procedente de un matorral de Sarawak. Un compuesto presente en la planta Aglaya leptantha se ha mostrado efectivo en pruebas de laboratorio para eliminar 20 tipos de células cancerosas humanas, incluyendo las que causan cáncer de cerebro y mama, así como las del melanoma.
El Dr. Murray Tait, Vicepresidente de Descubrimiento de Medicamentos de Cerylid Biosciences, declaró: "El hecho de que el compuesto se muestre muy efectivo contra numerosas células tumorales representa un buen argumento para la conservación de los hábitats vegetales de Borneo. Una mayor destrucción de estos bosques podría negarle a la ciencia la oportunidad de descubrir y desarrollar nuevas fuentes de medicamentos capaces de salvar vidas humanas". Los científicos han descubierto así mismo una substancia excepcional en el látex del árbol Bintangor. El compuesto, la Calanolida A, parece ser efectiva impidiendo la replicación del Virus de la Inmunodeficiencia Humana y contra la bacteria de la tuberculosis, que ataca a muchos enfermos de SIDA. Este hallazgo resulta especialmente importante puesto que, hasta ahora, resulta imposible tratar el SIDA y la tuberculosis con una única medicina. Si superara las pruebas clínicas, la Calanolida A supondría un desarrollo de primer orden para la salud de millones de personas en todo el mundo.
Los investigadores han encontrado también un potente agente contra el paludismo desconocido hasta ahora, que se extrae de la corteza de un árbol local, utilizada por el pueblo Kenyah de Kalimantan para tratar el paludismo. La substancia –un triterpeno- parece que mata al parásito del paludismo humano (Plasmodium falciparum) en las pruebas de laboratrorio. Según WWF/Adena, se han descubierto 422 nuevas plantas en Borneo durante los últimos 25 años. Otras muchas especies se encuentran a la espera de ser reconocidas y estudiadas. Quizás muchas por descubrir puedan tener propiedades medicinales importantes. Pero esta ONG de conservación advierte que todos estos descubrimientos prometedores podrían perderse si el menguante bosque ecuatorial de Borneo no se protege adecuadamente.
El Dr. Menno Schilthuizen, Profesor asociado a la Universidad Malaya Sabah y autor del informe de WWF/Adena del que se han extraído estos datos, explicó: "Desde que una substancia encontrada en una planta se convierte en un medicamento efectivo que puedan utilizar los médicos pasa mucho tiempo. Se han examinado cientos de plantas, se han identificado docenas de compuestos, pero sólo unos pocos se están probando clínicamente ahora". Los pueblos indígenas, como los Kenyah, podrían beneficiarse también del desarrollo de medicinas a partir de sus conocimientos tradicionales.
El Convenio sobre Diversidad Biológica, del que Indonesia y Malasia forman parte, estipula que las comunidades indígenas han de dar su consentimiento al uso de sus saberes tradicionales y que cualquier beneficio que se produzca debe ser equitativamente compartido con ellas. El convenio reconoce también los derechos soberanos de los estados sobre sus recursos genéticos de forma que el desarrollo de medicamentos, o cualquier otro uso, está sujeto a las leyes del país de origen. Actualmente sólo queda la mitad de los bosques originales de Borneo.
Los tres gobiernos de Borneo (Brunei Darussalam, Indonesia y Malasia) lanzaron recientemente la iniciativa "el Corazón de Borneo" que tiene como objetivo la conservación de unos 220.000 km2 de bosque ecuatorial y de numerosas especies silvestres. Mike Kavanagh, Director de WWF-Malasia, expresó su confianza en estos términos: "Esperamos que muy pronto los tres gobiernos de Borneo firmen una Declaración por el Corazón de Borneo. Ese manifiesto garantizaría la protección a largo plazo de una región que podría contener algunos de los descubrimientos farmacológicos más significativos en un próximo futuro".
Adena informa de que los científicos están probando actualmente extractos de plantas recolectadas en los estados malayos de Sabah y Sarawak, así como de otras procedentes de Kalimantan, la porción indonesia de Borneo.
Con ello, esperan poder desarrollar medicamentos para tratar algunas de las peores enfermedades humanas. La organización conservacionista confirma que la compañía farmacéutica australiana Cerylid Biosciences ha identificado una prometedora substancia anticancerígena procedente de un matorral de Sarawak. Un compuesto presente en la planta Aglaya leptantha se ha mostrado efectivo en pruebas de laboratorio para eliminar 20 tipos de células cancerosas humanas, incluyendo las que causan cáncer de cerebro y mama, así como las del melanoma.
El Dr. Murray Tait, Vicepresidente de Descubrimiento de Medicamentos de Cerylid Biosciences, declaró: "El hecho de que el compuesto se muestre muy efectivo contra numerosas células tumorales representa un buen argumento para la conservación de los hábitats vegetales de Borneo. Una mayor destrucción de estos bosques podría negarle a la ciencia la oportunidad de descubrir y desarrollar nuevas fuentes de medicamentos capaces de salvar vidas humanas". Los científicos han descubierto así mismo una substancia excepcional en el látex del árbol Bintangor. El compuesto, la Calanolida A, parece ser efectiva impidiendo la replicación del Virus de la Inmunodeficiencia Humana y contra la bacteria de la tuberculosis, que ataca a muchos enfermos de SIDA. Este hallazgo resulta especialmente importante puesto que, hasta ahora, resulta imposible tratar el SIDA y la tuberculosis con una única medicina. Si superara las pruebas clínicas, la Calanolida A supondría un desarrollo de primer orden para la salud de millones de personas en todo el mundo.
Los investigadores han encontrado también un potente agente contra el paludismo desconocido hasta ahora, que se extrae de la corteza de un árbol local, utilizada por el pueblo Kenyah de Kalimantan para tratar el paludismo. La substancia –un triterpeno- parece que mata al parásito del paludismo humano (Plasmodium falciparum) en las pruebas de laboratrorio. Según WWF/Adena, se han descubierto 422 nuevas plantas en Borneo durante los últimos 25 años. Otras muchas especies se encuentran a la espera de ser reconocidas y estudiadas. Quizás muchas por descubrir puedan tener propiedades medicinales importantes. Pero esta ONG de conservación advierte que todos estos descubrimientos prometedores podrían perderse si el menguante bosque ecuatorial de Borneo no se protege adecuadamente.
El Dr. Menno Schilthuizen, Profesor asociado a la Universidad Malaya Sabah y autor del informe de WWF/Adena del que se han extraído estos datos, explicó: "Desde que una substancia encontrada en una planta se convierte en un medicamento efectivo que puedan utilizar los médicos pasa mucho tiempo. Se han examinado cientos de plantas, se han identificado docenas de compuestos, pero sólo unos pocos se están probando clínicamente ahora". Los pueblos indígenas, como los Kenyah, podrían beneficiarse también del desarrollo de medicinas a partir de sus conocimientos tradicionales.
El Convenio sobre Diversidad Biológica, del que Indonesia y Malasia forman parte, estipula que las comunidades indígenas han de dar su consentimiento al uso de sus saberes tradicionales y que cualquier beneficio que se produzca debe ser equitativamente compartido con ellas. El convenio reconoce también los derechos soberanos de los estados sobre sus recursos genéticos de forma que el desarrollo de medicamentos, o cualquier otro uso, está sujeto a las leyes del país de origen. Actualmente sólo queda la mitad de los bosques originales de Borneo.
Los tres gobiernos de Borneo (Brunei Darussalam, Indonesia y Malasia) lanzaron recientemente la iniciativa "el Corazón de Borneo" que tiene como objetivo la conservación de unos 220.000 km2 de bosque ecuatorial y de numerosas especies silvestres. Mike Kavanagh, Director de WWF-Malasia, expresó su confianza en estos términos: "Esperamos que muy pronto los tres gobiernos de Borneo firmen una Declaración por el Corazón de Borneo. Ese manifiesto garantizaría la protección a largo plazo de una región que podría contener algunos de los descubrimientos farmacológicos más significativos en un próximo futuro".
domingo, 25 de noviembre de 2007
PLAN ESTRATÈGICO PROVINCIAL DE TURISMO PEPTUR LAMBAYEQUE 2006-2015
http://http://www.regionlambayeque.gob.pe/guia/index.htm
Els governs regionals han plantejat el desenvolupament i la gestió del Perú a partir dels espais territorials amb escassos recursos econòmics i humanitaris a conseqüència d’un centralisme cada vegada més asfixiant per la mateixa gestió. Aquest fet també ha causat la falta de transferència de diners a els departaments per atendre les necessitats dels ciutadans. Des de fa temps que els governs locals i regionals es plantegen plans estratègics cada vegada més coordinats entre si.
El pla estratègic PEPTUR LAMBAYEQUE, es vol aplicar a la regió de la província de Lambayeque, situada a la part nord oriental del país. Amb aquest pla es vol aconseguir promoure , organitzar i dirigir el desenvolupament sostenible i competitiu de l’activitat turística de la regió, mitjançant processos integradors, concertats i descentralitzats, impulsant el desenvolupament econòmic i social, generant llocs de treballs dignes que millorin la qualitat de vida de la població i garantitzar la valoració del patrimoni nacional històric, natural i cultural.
A partir d’una posterior diagnosi del territori i un estudi de la realitat provincial de la província , es marcaran una sèrie d’objectius i accions a emprendre.
Es vol aconseguir el desenvolupament econòmic per a crear condicions que permetin el desenvolupament dels negocis i la producció. Serà necessari l’inversió privada.
El desenvolupament humà, anirà dirigit a crear les condicions per el desenvolupament del potencial humà, per això serà necessari la creació de centres educatius i tot el que fa referència a l’educació a tots els nivells.
La lluita contra la pobresa, concretarà les condicions bàsiques del benestar per la població de menys recursos , amb èmfasi en la salut i vivència. Serà necessari la creació de condicions necessàries per viure en un ambient sa i en harmonia entre lo econòmic- institucional i el medi natural.
Els sectors on s’hauran d’aplicar estratègies i polítiques de gestió per el desenvolupament regional són principalment els transports i comunicacions, competitivitat, hidrologia la provisió dels serveis bàsics i socials de la població. I tots aquestes s’hauran d’avaluar perquè siguin compatibles amb els recursos terra, plantes, animals,hidrobiològics, minerals, d’hidrocarburs i gas, com la producció i productivitat de processos productius; i projectes de millora de les empreses.
S’espera que la província de Lambayeque es converteixi en un important destí turístic, gràcies als seus atractius arqueològics, els seus paisatges i àrees naturals. Aquestes zones es poden posar en valor amb inversions que millorin l’infraestructura i els serveis. D’aquesta manera s’incrementarà el flux de visitants, així com la seva estada i el gast de diners en la zona.
La proposta de Corredors Turístics per la província, permet combinar les modalitats de turisme cultural, ecològic i d’entreteniment ( platges ) a la regió de Lambayque ( cal incloure també les regions dels voltants de Lambayeque ). La industria mundial del turisme es la que més ingressos genera , i es preveu que vagi augmentant el turisme ecològic. Per això les característiques de la regió en ecoturisme són un dels avantatges principals per aprofitar a la zona.
Es tracta d’un programa que combina arqueologia , naturalesa i cultures vives. Per desenvolupar el turisme sostenible es pretén projectar processos de mercat amb objectius de desenvolupament en que hi participin les comunitats locals menys afavorides en els serveis al turisme: guies, artesania , aliments, folklore.
Es pretén que les institucions contribueixin amb propostes noves activitats turístiques que combinin atractius arqueològics, ecològics, festivitats regionals i expansió de platges.
L’integració de la regió de Lambayque es un primer pas en l’esforç per conformar una part de la regió del nord del país, un propòsit que es vol fer de manera gradual i cuidant els interessos de cada població de la regió. El propòsit es aconseguir una política d’Estat que involucri i superi els interessos de les diferents àrees que conformen la regió. Això suposarà un esforç conjunt amb governants del país ,poblacions de la mateixa província i regions veïnes.
La constitució de la Regió de Lambayeque pot desencadenar un esforç integrador dins l’àmbit territorial , i en conjunt del país. Els interessos propis de la regió per aconseguir els objectius mencionats anteriorment, poden ocasionar que les regions veïnes uneixin forces per consolidar la governabilitat democràtica i garantir el desenvolupament productiu dels territoris, millorant les condicions de vida de només els habitants de la regió de Lambayeque sinó del Perú en general
Potser la integració del pla dins la província serà el principi per acabar amb les diferències que hi ha entre les diferents regions del Perú, i que dificulta l’organització d’economies d’escala i de cadenes productives.
Els governs regionals han plantejat el desenvolupament i la gestió del Perú a partir dels espais territorials amb escassos recursos econòmics i humanitaris a conseqüència d’un centralisme cada vegada més asfixiant per la mateixa gestió. Aquest fet també ha causat la falta de transferència de diners a els departaments per atendre les necessitats dels ciutadans. Des de fa temps que els governs locals i regionals es plantegen plans estratègics cada vegada més coordinats entre si.
El pla estratègic PEPTUR LAMBAYEQUE, es vol aplicar a la regió de la província de Lambayeque, situada a la part nord oriental del país. Amb aquest pla es vol aconseguir promoure , organitzar i dirigir el desenvolupament sostenible i competitiu de l’activitat turística de la regió, mitjançant processos integradors, concertats i descentralitzats, impulsant el desenvolupament econòmic i social, generant llocs de treballs dignes que millorin la qualitat de vida de la població i garantitzar la valoració del patrimoni nacional històric, natural i cultural.
A partir d’una posterior diagnosi del territori i un estudi de la realitat provincial de la província , es marcaran una sèrie d’objectius i accions a emprendre.
Es vol aconseguir el desenvolupament econòmic per a crear condicions que permetin el desenvolupament dels negocis i la producció. Serà necessari l’inversió privada.
El desenvolupament humà, anirà dirigit a crear les condicions per el desenvolupament del potencial humà, per això serà necessari la creació de centres educatius i tot el que fa referència a l’educació a tots els nivells.
La lluita contra la pobresa, concretarà les condicions bàsiques del benestar per la població de menys recursos , amb èmfasi en la salut i vivència. Serà necessari la creació de condicions necessàries per viure en un ambient sa i en harmonia entre lo econòmic- institucional i el medi natural.
Els sectors on s’hauran d’aplicar estratègies i polítiques de gestió per el desenvolupament regional són principalment els transports i comunicacions, competitivitat, hidrologia la provisió dels serveis bàsics i socials de la població. I tots aquestes s’hauran d’avaluar perquè siguin compatibles amb els recursos terra, plantes, animals,hidrobiològics, minerals, d’hidrocarburs i gas, com la producció i productivitat de processos productius; i projectes de millora de les empreses.
S’espera que la província de Lambayeque es converteixi en un important destí turístic, gràcies als seus atractius arqueològics, els seus paisatges i àrees naturals. Aquestes zones es poden posar en valor amb inversions que millorin l’infraestructura i els serveis. D’aquesta manera s’incrementarà el flux de visitants, així com la seva estada i el gast de diners en la zona.
La proposta de Corredors Turístics per la província, permet combinar les modalitats de turisme cultural, ecològic i d’entreteniment ( platges ) a la regió de Lambayque ( cal incloure també les regions dels voltants de Lambayeque ). La industria mundial del turisme es la que més ingressos genera , i es preveu que vagi augmentant el turisme ecològic. Per això les característiques de la regió en ecoturisme són un dels avantatges principals per aprofitar a la zona.
Es tracta d’un programa que combina arqueologia , naturalesa i cultures vives. Per desenvolupar el turisme sostenible es pretén projectar processos de mercat amb objectius de desenvolupament en que hi participin les comunitats locals menys afavorides en els serveis al turisme: guies, artesania , aliments, folklore.
Es pretén que les institucions contribueixin amb propostes noves activitats turístiques que combinin atractius arqueològics, ecològics, festivitats regionals i expansió de platges.
L’integració de la regió de Lambayque es un primer pas en l’esforç per conformar una part de la regió del nord del país, un propòsit que es vol fer de manera gradual i cuidant els interessos de cada població de la regió. El propòsit es aconseguir una política d’Estat que involucri i superi els interessos de les diferents àrees que conformen la regió. Això suposarà un esforç conjunt amb governants del país ,poblacions de la mateixa província i regions veïnes.
La constitució de la Regió de Lambayeque pot desencadenar un esforç integrador dins l’àmbit territorial , i en conjunt del país. Els interessos propis de la regió per aconseguir els objectius mencionats anteriorment, poden ocasionar que les regions veïnes uneixin forces per consolidar la governabilitat democràtica i garantir el desenvolupament productiu dels territoris, millorant les condicions de vida de només els habitants de la regió de Lambayeque sinó del Perú en general
Potser la integració del pla dins la província serà el principi per acabar amb les diferències que hi ha entre les diferents regions del Perú, i que dificulta l’organització d’economies d’escala i de cadenes productives.
lunes, 12 de noviembre de 2007
SANTA SUSANNA, MODEL DE SOSTENIBILITAT
Segons explica un article publicat en la revista Editur, l' innovació en els destins turístics de sol i platja té un model de referència en el municipi de Santa Susanna, situat a 45 km de Barcelona. Es tracta d'una població d'uns 3000 habitants i 14000 places hoteleres, on el sector públic i privat treballen compartint despeses i responsabilitats en la creació i promoció de producte turístics. Santa Susanna es un model de sostenibilitat real per altres destins de sol i platja de la costa del mediterrani. Això ha estat possible gràcies a la Fundació Turística de Santa Susanna que ha rebut un Global Award a la World travel de Londres.
La població no es un destí de luxe ni destaca per la seva oferta d'oci nocturn. Té unes platges ben cuidades i compta amb la seva pròpia estació nàutica on s'hi poden practicar diferents esports aquàtics. A primera vista si que pot semblar la típica destinació de sol i platja, però es tracta d'una destinació turística on hi ha hotels de tres estrelles pensats per acollir famílies de classe mitjana europees.
Hi ha aspectes que criden l'atenció d'aquest municipi. A part d'una bona senyalització i neteja, presenta una ordenació en el territori.
La planificació territorial, fixada per el seu pla general l'any 1982, va dividir el municipi en una zona turística, agrícola, un casc urbà i una zona de segona residència. Per exemple la zona hotelera situada a la zona de la platja hi ha una vintena d'establiments turístics i comercials, a més dels hotels. No hi ha ni vivendes ni apartaments.
La zona agrícola té una extensió de 150 hectàrees de camps de conreu ben cuidats i es situa prop de la zona hotelera.
La zona de la població queda situada darrera la zona hotelera, limitada per la carretera Nacional, davant la muntanya del Corredor del Montnegre.
Aquesta localitat es va apostar per delimitar un sector 100% hoteler, on no hi haguessin problemes de queixes dels veïns a causa de la proximitat de la zona residencial i hotelera, ni problemes de mobilitat etc.
Sostre màxim
Actualment la zona hotelera disposa d'unes 25000 places i no permet el canvi de recalificació a residencial. S'estan construint 4000 noves places hoteleres més. En d'altres localitats si decaigués l'activitat turística es podria aprofitar el sòl per construir-hi vivendes o blocs de pisos d'us residencial. En canvi a Santa Susanna aquesta reconversió del territori no es permesa ja que els hotelers renoven constantment els seus establiments perquè no tenen la possibilitat de revendre la finca i convertir-la en apartaments, tal com ja s'ha fet en altres localitats.
A Santa Susanna han volgut evitar el que ha passat en altres municipis, on els ajuntaments i consistoris a causa dels problemes de financiació han hagut de vendre i recalificar el sòl per a usos residencials amb el fi d'obtenir beneficis per poder costejar equipaments i serveis.
Usos agrícoles
La zona agrícola es d'obligat cultiu. Així les finques agràries no es degraden per abandonament i el turista no percep saturació urbanística, tal com passa en d'altres destins. A més els agricultors que es jubilin podran permutar la finca per metres quadrats de sòl hoteler. El camp passarà a ser de l'ajuntament que el cedirà en conseció en un altre propietari agrícola de l'entorn perquè millori la seva explotació, i no es degradi.
Gestió del destí
A diferència d'altres destins amb una mala coordinació entre secor públic i privat. Santa Susanna compta amb la Fundació Turística. Un organisme on Ajuntament i empreses del sector treballen conjuntament per a la creació i promoció de nous productes turístics i es reparteixen despeses al 50%. Això ha permès que la localitat obtingues la marca de Destinació Familiar reconeguda per la generalitat i consolides l'estació nàutica situada a la platga. El Centre de Rutes en Bicicletes ( BTT) ha posat en valor el Parc natural del Montnegre, creant centres on es poden practicar esports d'aventura. La diversificació de producte ha allargat la temporada, fent que el turista que només venia per el sol i platja tingui una oferta complementària. En els últims anys el turisme de congressos està creixent. Per això hi ha un projecte per construir un palau de congressos.
Direcció Clara
L'objectiu dels pròxims anys es consolidar el turisme de congressos, i que d'altres productes com l'estació nàutica i el centre de cicloturisme es puguin financiar ells mateixos, ja que fins ara comptaven amb subvencions públiques. Santa Susanna ha aconseguit l'èxit gràcies a l'especialització, unint esforços entre empresaris i l'administració i i donat un valor afegit a l'oferta tradicional. Actualment el 71% dels turistes son estrangers ( britànics, alemanys, francesos i holandesos ) amb una despesa mitjana de 60 i 150 euros. La resta es turisme nacional. S'està apuntant per mercats com el rus.
Connexió a BCN
Quan no fa gaires anys BCN començava a posar-se de moda com a destí turístic urbà, Santa Susanna va tenir una bona visió estratègica financiant la construcció d'una estació de tren i millorant les infraestructures de les vies. Al començament Renfe s'hi oposava perquè opinava que l'estació no seria rentable en una població de només 3000 habitants. Finalment es va acordar que el municipi pagaria les obres de construcció de l'estació i s'encarregaria de les despeses de manteniment i personal. A canvi rebria el 10 % del billetatge.
En l'actualitat, l'estació, a més de deixar un benefici per el municipi disposa d'un accés ràpid, directe i barat al centre de Barcelona. l'historia de com va arribar el tren es reveladora del Know how turístic i estil de treball que caracteritza aquesta població. Tot i que hi ha altres altres destins pioners com Calella, Lloret de Mar etc., els hotelers reconeixen que en quan a rentabilitat, Santa Susanna està per sobre dels seus competidors més propers.
EL MERCAT TURISME ESPANYOL DE TURISME RELIGIÓS, UN SECTOR QUE PROMET PER LA PROFESSIÓ
El sector del turisme religiós representa un segment creixent amb grans perspectives de futur. un viatge religiós es organitzat segons les necessitats del grup i permet als seus participants sentir-se protegits per un conjunt homogeni, adequat per persones que solen viatjar soles. També existeix un augment de noves formes de viatge i destins, així com la possibilitat de l'oferta a través de la creació d'estructures de gestió i un millor desenvolupament i promoció de rutes ben organitzades. Els destins de peregrinació espanyols acullen actualment 17 milions de visitants a l'any.
Gràcies al desenvolupament dels transports i l'hostaleria els viatges amb motivació religiosa s'han multiplicat. S'ha de fer la distinció entre turisme religiós i peregrinació. El primer te com destí i objectiu la visita a llocs de caràcter religiós. La peregrinació sempre té com objectiu arribar a un santuari per complir un vot, demanar alguna cosa, donar les gràcies per un favor rebut etc.
L'augment de peregrins en tot el món ha fet que la Organització Mundial del Turisme li dongués importància, organitzant per segon any consecutiu a la Ciutat de Còrdova la “ Conferència Internacional de Turisme, Religions i diàlegs entre cultures “, per invitació del govern espanyol.
I es a Espanya, país amb tradició de religió catòlica, on el turisme religiós es un segment de turisme present, que té una importància creixent tant a nivell de la demanda espanyola com de la diversificació de l'oferta i s'afirma com un sector que promet per la professió.
Espanya disposa d'un patrimoni religiós ric. A part de la famosa peregrinació a Santiago de Compostela, existeixen altres destins espirituals en tota la península que tenen també importància: El Santuari de Montserrat a Barcelona, Caravaca de la Cruz a Múrcia, Covadonga a Asturies, Torreciudad a Huesca, la Basíl.lica del Pilar a Zaragossa, Santo Toribio de Liébana a Cantàbria etc.
Fortament lligats a la cultura i la història cristina del país, atrauen tant a peregrins com a visitants interessats pel símbol d'identitat que representen. L'afluència de peregrins a santuaris augmenta en els Anys Sants, en Beatificacions o Canonitzacions. Espanya compte amb tres de les cinc ciutats del món en haver rebut per part de la Santa Seu el poder de celebrar l'Any Sant cada set anys ( Santiago de Compostela, Santo Toribio de Liébana i Caravaca de la Cruz). La Xunta de Galícia preveu que nou milions de turistes visitaran la regió per el “ Xacobeo “ 2010, el que representaria un augment aproximadament de 50% en comparació l'any 2004.
L'assistència a celebracions religioses segueix sent una tradició molt marcada entre els espanyols ja que molts assisteixen a “ romerías “ i a processons. Les “ romerias “ locals dels diferents santuaris com els de la “ Virgen del Rocío” i les processons de Setmana Santa , que atrauen cada vegada més gent de lluny , han estat convertides en festes culturals i acte lúdics, i en productes turístics on el motiu del desplaçament no es forçosament religiós.
El viatge religiós es una nova manera de viure la fe, encara que espanya es un país laic, des de començaments del segle XXI la majoria d'espanyols creuen en deu i molts es defineixen com a catòlics, segons un estudi fet pel Centre d' Investigacions Sociològiques. Aquest fet no implica en que hagin d'assistir a les misses o oficis religiosos.
En la religió cristiana la peregrinació no es una obligació sinó una experiència particular en la vida de les persones creients.
L'església espanyola anima als catòlics a anar de peregrinació.
El pas de la democràcia a Espanya va suposar una disminució de la pràctica religiosa, però professionals de Viatges en Turisme expliquen que els cristians practicants actuals són més actius que fa vint anys enrere, això està suposant un augment del turisme religiós.
La combinació d'aspectes religiosos amb culturals ofereix al viatge un ventall molt ampli d'experiències i per tant el viatger està més satisfet.
Des de fa 50 anys que les agencies de viatges s'han hagut d'especialitzar en turisme religiós i han augmentat a causa de la creixent demanda i l'especificació dels grups.
El viatge religiós s'organitza segons la demanada, tot i que existeixen agencies que comercialitzen els seus propis productes destinats a individuals o grups. Les motivacions i expectatives de destins, activitats i serveis poden ser molt diverses i les característiques de cada peregrinació molt concretes. En general els grups tenen un sacerdot que els acompanya.
Segons una enquesta de professionals espanyols segments de clients presenten característiques comunes en referència al perfil i les característiques del viatge, i es destaquen diferencies lligades entre la distància que separa Amèrica Llatina d'Europa. Per exemple : Els clients llatino- americans son d'un nivell social elevat, això els permet financiar més bé el viatge.
La grandària del grup i la categoria d'hotel son generalment d'un nivell inferior als dels espanyols, degut al cost del viatge.
Els professionals espanyols creuen que hi ha bones perspectives de futur en el sector. El servei a mida del turisme religiós atrau cada mes a molts viatgers. El comportament més actiu dels cristians practicants actuals causa un augment creixen t del sector i la creació de nous productes. S'obren nous destins on l'interès religiós no es clar, però que són una alternativa als destins ja visitats.
El futur del turisme religiós passarà per menys grups i més individuals i es crearan nous productes per a grups petits que busquen espiritualitat, en destins consolidats amb fort valor afegit ( gastronomia, cultura, guies ) i el contacte directe amb la gent dels països que visiten.
Aquest es un instrument de comunicació que fomenta les relacions i de coneixement entre les persones d'una mateixa comunitat eclesiàstica i entre altres comunitats amb realitats eclesiàstiques. Es pensa fins i tot en la creació de productes on el turisme seria utilitzat en l'àmbit d'una nova evangelització, on els parroquians es convertirien en organitzadors del viatge i el sacerdot participaria només com a invitat.
En quant a l'oferta receptiva de la península s'esperen bones perspectives en els destins espanyols. La concentració temàtica , la rica gastronomia, i la diversitat cultural del país ofereixen un ampli ventall de possibilitats. Per la consolidació de la mateixa es volen realitzar enquestes seguint les expectatives dels visitants per adaptar millor els serveis.
jueves, 25 de octubre de 2007
PRÀCTICA OGET: ELS CLÚSTERS TURÍSTICS
Identificació de les diferents tipologies de turisme i grups de turistes
Diferents metodologies aplicades en diversos estudis sobre llocs i grups de persones han permès l’ identificació de diferents tipologies de clústers.
Segons com el turista planifica el seu viatje i el paper que juga dins el mateix es troben:
- Masses de turisme organitzades: Es tracta de consumidors de paquests turístics.
- Planificadors: tenen tendència a utilitzar les fonts d'informació per organitzar i planificar el viatge.
- Eploradors: No es preocupen per l'organització del viatge i no utilitzen fonts d'informació. No es preocupen per el risc.
- Rodamón: Que es deixa portar d'un lloc a un altre.
- Masses de turisme independents: Visiten atraccions turístiques independentment, per lliure.
Els trets comuns entre els grups són que viatjen per motivacions sociodemogràfiques, per motivació pròpia, realitzció d’activitats turistiques a partir de la pròpia experiencia i formes de vida i valors.
La identificació dels grups ha estat a partir d’ un estudi sobre l’opinió i valoració de factors i variables que han intervingut en l’ experiencia del viatge realitzat per el turista. L’estudi ha permès fer una segmentació internacional del turisme. A partir d’aquí s’ha classificat el turisme en les següents tipologies:
- Turisme natural:
Un estudi realitzat a partir de la tria de dues destinacions que oferien un producte turístic amb activitats semblants, i en el qual posteriorment es van realitzar enquestes a persones sobre la preferencia de les activitats a realitzar en el viatge, va permetre determinar que diferents segments d’edat de turistes preferien una destinació més que l’altra.
Això va permetre identificar dins aquesta tipologia de turistes la pràctica de:
Turisme daventura o esportiu : interessat en la pràctica d'espors de risc i aventura.
Turisme de relax: En el qual es trien destinacions on hi hagin llocs tranquils per a descansar i relaxar.se
Les motivacions principals i comuns d'aquest turisme són experimentar i visitar atractius de la natura, , experiències educatives, de ralaxació i sociabilitat.
- Turismo cultural :
A partir de diferents mostres de turistes i un estudi posterior es van identificar alguns tipus de turisme pero amb alguna característica que els diferencia.
Turisme antropologista: Determinat a partir de persones que ja havien visitat una zona i s’interessen per tornar a la mateixa perque es vol un contacte directe amb els residents, la cultura, costums i tradicions del propi lloc. Experimentant i formant part de la vida diària de la zona.
Turisme d’herència: Es tracta de turistes amb un nivell d’educació més alt, que no té tant temps lliure i està interessat en conèixer el patrimoni i la cultura d’un lloc visitant museus i monuments. Ho pretén fer sense integra.se en la vida i costums de la zona. Reresenta més una experiencia educacional que emocional, tal i com es presentava en el primer cas.
A través d’unes entrevistes que van permetre obtenir el significat de les percepcions del turisme d’herència, es van determinar dos subgrups dins el turisme d'herència:
Turisme espiritual: El qual es visiten uns nodes obligatòriament perquè s'hi senten històricament lligats, això els afecta d'una manera més psicològica que no pas educacional.
Turisme educacional: Visiten els nodes per motius educacionals, volen absorbir els coneixements i la informació que aquests els hi aporta.
- Turisme de sol i platja:
Gràcies a l’estudi de mostres de turistes s’ha determinat l’existència de varis grups de turistes que tenen en comú que viatgen per motius d’oci, d’escapar.se de la rutina, anar a platja, sortir, plaer sexual etc.
Es diferèncien en que uns busquen sexe ocasional i uns altres busquen experiències romàntiques per trobar el verdader amor. Un altre grup només vol viure experiències limitades mentres que els altres volen emportar.se l’autenticitat de la zona, mantenint el contacte amb la gent de la zona, coneixent la cultura i tradicions.
Identificació de les diferents tipologies de turisme i grups de turistes
Diferents metodologies aplicades en diversos estudis sobre llocs i grups de persones han permès l’ identificació de diferents tipologies de clústers.
Segons com el turista planifica el seu viatje i el paper que juga dins el mateix es troben:
- Masses de turisme organitzades: Es tracta de consumidors de paquests turístics.
- Planificadors: tenen tendència a utilitzar les fonts d'informació per organitzar i planificar el viatge.
- Eploradors: No es preocupen per l'organització del viatge i no utilitzen fonts d'informació. No es preocupen per el risc.
- Rodamón: Que es deixa portar d'un lloc a un altre.
- Masses de turisme independents: Visiten atraccions turístiques independentment, per lliure.
Els trets comuns entre els grups són que viatjen per motivacions sociodemogràfiques, per motivació pròpia, realitzció d’activitats turistiques a partir de la pròpia experiencia i formes de vida i valors.
La identificació dels grups ha estat a partir d’ un estudi sobre l’opinió i valoració de factors i variables que han intervingut en l’ experiencia del viatge realitzat per el turista. L’estudi ha permès fer una segmentació internacional del turisme. A partir d’aquí s’ha classificat el turisme en les següents tipologies:
- Turisme natural:
Un estudi realitzat a partir de la tria de dues destinacions que oferien un producte turístic amb activitats semblants, i en el qual posteriorment es van realitzar enquestes a persones sobre la preferencia de les activitats a realitzar en el viatge, va permetre determinar que diferents segments d’edat de turistes preferien una destinació més que l’altra.
Això va permetre identificar dins aquesta tipologia de turistes la pràctica de:
Turisme daventura o esportiu : interessat en la pràctica d'espors de risc i aventura.
Turisme de relax: En el qual es trien destinacions on hi hagin llocs tranquils per a descansar i relaxar.se
Les motivacions principals i comuns d'aquest turisme són experimentar i visitar atractius de la natura, , experiències educatives, de ralaxació i sociabilitat.
- Turismo cultural :
A partir de diferents mostres de turistes i un estudi posterior es van identificar alguns tipus de turisme pero amb alguna característica que els diferencia.
Turisme antropologista: Determinat a partir de persones que ja havien visitat una zona i s’interessen per tornar a la mateixa perque es vol un contacte directe amb els residents, la cultura, costums i tradicions del propi lloc. Experimentant i formant part de la vida diària de la zona.
Turisme d’herència: Es tracta de turistes amb un nivell d’educació més alt, que no té tant temps lliure i està interessat en conèixer el patrimoni i la cultura d’un lloc visitant museus i monuments. Ho pretén fer sense integra.se en la vida i costums de la zona. Reresenta més una experiencia educacional que emocional, tal i com es presentava en el primer cas.
A través d’unes entrevistes que van permetre obtenir el significat de les percepcions del turisme d’herència, es van determinar dos subgrups dins el turisme d'herència:
Turisme espiritual: El qual es visiten uns nodes obligatòriament perquè s'hi senten històricament lligats, això els afecta d'una manera més psicològica que no pas educacional.
Turisme educacional: Visiten els nodes per motius educacionals, volen absorbir els coneixements i la informació que aquests els hi aporta.
- Turisme de sol i platja:
Gràcies a l’estudi de mostres de turistes s’ha determinat l’existència de varis grups de turistes que tenen en comú que viatgen per motius d’oci, d’escapar.se de la rutina, anar a platja, sortir, plaer sexual etc.
Es diferèncien en que uns busquen sexe ocasional i uns altres busquen experiències romàntiques per trobar el verdader amor. Un altre grup només vol viure experiències limitades mentres que els altres volen emportar.se l’autenticitat de la zona, mantenint el contacte amb la gent de la zona, coneixent la cultura i tradicions.
sábado, 20 de octubre de 2007
ARTÍCULO DE OPINIÓN DE ENRIQUE BADOSA: ¡DEMASIADO, DEMASIADO TURISMO!
22-6-2005 02:33:13
22-6-2005 02:33:13
¿QUE estoy clamando por la limitación del hecho cultural y económico que significa el turismo? No exactamente, pero sí pienso en que junto a sus beneficios, el turismo también conlleva perjuicios que ni en nombre de la economía ni siquiera de la cultura se deben obviar. Entre otras razones, porque acabarán perjudicándolas, y no poco. Puede que la cosa esté comenzando ya. Por lo menos, así se diría. Primero, la palabra «turismo» y «turista» se referían a clase pudiente que se permitía viajar por placer e interés sobre todo cultural. Con la democratización de la vida y más extendido poder económico, los términos «viaje» y «viajero» recuperaron prestigio. El turismo devenía hecho poco a poco colectivo, por no decir masificado, mientras que lo relativo al viaje volvía a ser, por mucho más caro, propio de elites con posibles.El turismo ha llegado a constituir un fenómeno de masas, por lo menos en este Primer Mundo. Masas afortunadamente más acomodadas que tiempo ha. Gentes con intereses culturales o de meras ganas de viajar en vacaciones. Con un cierto poder adquisitivo o con facilidades que da una entidad como el Imserso. Hoy, pues, viajan como turistas, y casi siempre poco menos que masivamente, numerosísimas personas. Muy bien. Los placeres del arte, de la cultura, del viaje, etcétera, no tienen que ser una cosa elitista. Todo el mundo tienen derecho a ellos. Con el aumento del bienestar económico, de día en día y durante todo el año el turismo experimenta un auge como tal vez no se podía pensar. Pero, pero...Pues que tal auge conlleva acumulaciones que están llegando a preocupar a los responsables de la conservación de los lugares ilustres y por lo tanto objeto del deseo del viajero y del turista. Lo mismo si se trata de bellos parajes junto a mar que de museos, monumentos. En muchas ocasiones y cada vez más, la acumulación llega a hacer incluso ingrata la visita a esa pinacoteca, a esa playa «paradisíaca». Los carteles turísticos nos anuncian hermosos lugares en los que no hay nadie, pero una vez allí... Para entrar en museos importantes, pues largas colas, e incluso horario de permanencia limitado. No es mero capricho, va siendo necesidad. Y de seguir así, tal vez llegue un tiempo no lejano en que lo mismo playas que monumentos serán casi de imposible acceso. Y de algún modo se impondrán limitaciones. Algo parecido estuvo a punto de suceder respecto a Venecia, si no recuerdo mal. Sometida a la presión de las aguas, ¿podrá la plaza de San Marcos resistir el peso de miles de personas? ¿Y el respirar, contaminante siempre, en el interior de los museos?¿Hay quien teme que se esté llegando a un punto crítico? ¿Con el tiempo se restringirá tajantemente la contemplación de obras de arte? ¿Tendremos que recurrir a réplicas como las de las Cuevas de Altamira o las Cariátides de la Acrópolis de Atenas? ¿Y quién sabe si a copias que susbtituyan esculturas, cuadros? De ahí que haya escrito esto del título. En cierto modo demasiado turismo, demasiado turismo. Pero cómo, si no evitarlo, por lo menos ordenarlo. Y ordenarlo lo mismo por lo que atañe a la masificación que a otro aspecto de grandísima importancia.Una aglomeración turística perjudica mucho a obras de arte y parajes bellos, pero hay algo que no perjudica menos: el a menudo incivilizado comportamiento de no pocas personas que a lugares tan respetables como los citados abocan desde sus malos modales a su personal suciedad. ¿Habrá que crear un cuerpo de policía turística que a menudo ya se echa de menos en ámbitos agredidos por el vandalismo que es la falta de pulcritud y de buenos modales?
miércoles, 17 de octubre de 2007
CONFLICTE TERRES DE L'EBRE
http://axc.cat/ebrenet/manifest-3.html DE PROTESTA / EL SUR DE TARRAGONA SE ECHA A LA CALLE
Rechazo al modelo de crecimiento económico de la zona del Ebro
Unas 25.000 personas marchan contra el Plan Hidrológico, el mapa eólico y una térmica
SALUD MUÑOZ
Corresponsal
TARRAGONA.- Unas 25.000 personas de las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por los gobiernos central y catalán.
Ese fue el número de personas que mostraron ayer su oposición al plan de infraestructuras previsto por el gobierno central y catalán en una multitudinaria manifestación que recorrió las calles de Móra la Nova y Móra d Ebre. Los habitantes de la zona protestan contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN) propuesto por el Gobierno central, el mapa eólico elaborado por la Generalitat de Cataluña y la central térmica de ciclo combinado que la empresa Enron proyecta instalar en Móra la Nova.
Las demandas de la población de las comarcas ribereñas se resumen, según el manifiesto leído durante la concentración, en un crecimiento económico sostenible y respetuoso con los recursos de la zona.
Los organizadores de la protesta, convocada por las plataformas de la Terra Alta, la Ribera d Ebre y el Priorat, la de Defensa de l Ebre y el grupo ecologista Gepec, calificaron de «histórica» la manifestación que logró reunir a 25.000 personas para dejar claro que las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por la administración central y la catalana. Los convocantes aseguraron que la movilización lanza un mensaje claro para que se paren proyectos como el Plan Hidrológico Nacional, el mapa eólico y la central térmica de Móra la Nova.
Más de tres horas duró la manifestación reivindicativa que recorrió las calles más céntricas de Móra la Nova y de la vecina Mora d Ebre, en la Ribera d Ebre. La presencia de 25.000 personas, cuando los organizadores tenían una previsión de 8.000, servirá, según los organizadores, para hacer llegar sus peticiones de un nuevo modelo de crecimiento para las Terres de l Ebre basado en el ahorro del agua y respetando los recursos patrimoniales de cada comarca.
«¿Qué podemos hacer?»
Ramon Roig, portavoz de la plataforma de la Ribera, calificó la manifestación de histórica y de lo suficientemente efectiva como para que el Govern de Catalunya reconsidere su postura sobre estas infraestructuras. «Como no tenga ningún efecto ¿qué podemos hacer más? Seguro que tendrá efectos positivos y las plataformas nos encargaremos de que así sea».
Durante la concentración el periodista Ignasi Riera leyó un manifiesto en el que se calificaba de «injustas para las Terres de l Ebre y que agravan aún más el desequilibrio territorial de estas comarcas» los planes previstos para la zona.
Representantes de las diferentes entidades que participaban en la concentración aseguraron que «ya tenemos un sistema de vida elegido, que es el que estamos siguiendo». Para los participantes, la masiva asistencia de los habitantes de las comarcas afectadas por las infraestructuras previstas «tiene más mérito si se tiene en cuenta que somos comarcas pequeñas en población y si ha salido todo el mundo es para decir que queremos el desarrollo que ya estamos realizando».
Argumentos insuficientes
Para la población de las Terres de l Ebre, los argumentos de solidaridad no son suficientes para convencerlos «porque estas tierras estamos contribuyendo generosamente con la energía que puede necesitar Cataluña, con las dos centrales nucleares de Ascó y la de Vandellós, estamos aportando el 70% de la energía de Cataluña».
En la manifestación de ayer también participó la población de Ginestar, cuyo ayuntamiento, gobernado por CiU, decidió en comisión de gobierno adherirse al rechazo contra la central térmica de Mora la Nova.
Aunque representantes del PSC en Tarragona consideran que tras la paralización temporal del proyecto de Enron en Mora la Nova anunciado por Artur Mas, la Generalitat decidirá retirar definitivamente el proyecto, el conflicto en las comarcas ribereñas pinta para largo. La intención de la Coordinadora Antitrasvase es que si, finalmente el proyecto de Gobierno popular tira adelante, recurrir a Europa. Según fuentes de la entidad, «el proyecto tiene suficientes puntos conflictivos eirrespetuosos como para que Bruselas lo tumbe». La de ayer es la manifestación más multitudinaria que se recuerda en la zona. Los líderes de las plataformas emplazaron a los manifestantes a una concentración en Barcelona para el 25 de febrero.
Rechazo al modelo de crecimiento económico de la zona del Ebro
Unas 25.000 personas marchan contra el Plan Hidrológico, el mapa eólico y una térmica
SALUD MUÑOZ
Corresponsal
TARRAGONA.- Unas 25.000 personas de las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por los gobiernos central y catalán.
Ese fue el número de personas que mostraron ayer su oposición al plan de infraestructuras previsto por el gobierno central y catalán en una multitudinaria manifestación que recorrió las calles de Móra la Nova y Móra d Ebre. Los habitantes de la zona protestan contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN) propuesto por el Gobierno central, el mapa eólico elaborado por la Generalitat de Cataluña y la central térmica de ciclo combinado que la empresa Enron proyecta instalar en Móra la Nova.
Las demandas de la población de las comarcas ribereñas se resumen, según el manifiesto leído durante la concentración, en un crecimiento económico sostenible y respetuoso con los recursos de la zona.
Los organizadores de la protesta, convocada por las plataformas de la Terra Alta, la Ribera d Ebre y el Priorat, la de Defensa de l Ebre y el grupo ecologista Gepec, calificaron de «histórica» la manifestación que logró reunir a 25.000 personas para dejar claro que las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por la administración central y la catalana. Los convocantes aseguraron que la movilización lanza un mensaje claro para que se paren proyectos como el Plan Hidrológico Nacional, el mapa eólico y la central térmica de Móra la Nova.
Más de tres horas duró la manifestación reivindicativa que recorrió las calles más céntricas de Móra la Nova y de la vecina Mora d Ebre, en la Ribera d Ebre. La presencia de 25.000 personas, cuando los organizadores tenían una previsión de 8.000, servirá, según los organizadores, para hacer llegar sus peticiones de un nuevo modelo de crecimiento para las Terres de l Ebre basado en el ahorro del agua y respetando los recursos patrimoniales de cada comarca.
«¿Qué podemos hacer?»
Ramon Roig, portavoz de la plataforma de la Ribera, calificó la manifestación de histórica y de lo suficientemente efectiva como para que el Govern de Catalunya reconsidere su postura sobre estas infraestructuras. «Como no tenga ningún efecto ¿qué podemos hacer más? Seguro que tendrá efectos positivos y las plataformas nos encargaremos de que así sea».
Durante la concentración el periodista Ignasi Riera leyó un manifiesto en el que se calificaba de «injustas para las Terres de l Ebre y que agravan aún más el desequilibrio territorial de estas comarcas» los planes previstos para la zona.
Representantes de las diferentes entidades que participaban en la concentración aseguraron que «ya tenemos un sistema de vida elegido, que es el que estamos siguiendo». Para los participantes, la masiva asistencia de los habitantes de las comarcas afectadas por las infraestructuras previstas «tiene más mérito si se tiene en cuenta que somos comarcas pequeñas en población y si ha salido todo el mundo es para decir que queremos el desarrollo que ya estamos realizando».
Argumentos insuficientes
Para la población de las Terres de l Ebre, los argumentos de solidaridad no son suficientes para convencerlos «porque estas tierras estamos contribuyendo generosamente con la energía que puede necesitar Cataluña, con las dos centrales nucleares de Ascó y la de Vandellós, estamos aportando el 70% de la energía de Cataluña».
En la manifestación de ayer también participó la población de Ginestar, cuyo ayuntamiento, gobernado por CiU, decidió en comisión de gobierno adherirse al rechazo contra la central térmica de Mora la Nova.
Aunque representantes del PSC en Tarragona consideran que tras la paralización temporal del proyecto de Enron en Mora la Nova anunciado por Artur Mas, la Generalitat decidirá retirar definitivamente el proyecto, el conflicto en las comarcas ribereñas pinta para largo. La intención de la Coordinadora Antitrasvase es que si, finalmente el proyecto de Gobierno popular tira adelante, recurrir a Europa. Según fuentes de la entidad, «el proyecto tiene suficientes puntos conflictivos eirrespetuosos como para que Bruselas lo tumbe». La de ayer es la manifestación más multitudinaria que se recuerda en la zona. Los líderes de las plataformas emplazaron a los manifestantes a una concentración en Barcelona para el 25 de febrero.
miércoles, 3 de octubre de 2007
RESUM ARTICLE :THE SACRED AND THE PROFAN TOURIST TYPOLOGY
RESUM :
THE SACRED AND THE PROFANE A TOURIST TIPOLOGY
EUGÈNIA WICKENS, ANNALS OF TOURISM RESEARCH
Com que els turistes són diferents hi ha atraccions turístiques diferents .
Es van realitzar uns estudis a Chalkidiki ( Grècia del nord ), on es realitzaven enquestes a 86 participants britànics.
Es van fer entrevistes als britànics sobre quines activitats turístiques feien dins a Grècia. A partir d’aquestes entrevistes es van treure diferents conclusions sobre els turistes, una esmentava que els turistes mateixos pensen que no fan els mateix que el turisme de masses. Aquestes enquestes van permetre saber que en realitat aquests turistes fan el mateix que el turisme de masses ( visiten els mateixos llocs etc... ).
A partir d’aquestes entrevistes s’obtenen cinc tipus de clústers:
- Herència cultural: Es va agafar un grup de 18 participants que tenien mes semblances que diferencies. Els van ajuntar perquè tenien la cultura com a punt en comú i perquè tots havien visitat kalimeria). Tots ells tenien gran motivació per visitar la zona; els interessava la naturalesa, la historia, la cultura. L’objectiu dels 18 participants era aconseguir viure com una persona nativa de Grècia. Van escollir la zona perquè van trobar informacions a fulletons i no havia estat turistificada.
Els participants volien contactar amb els residents anant als bars, tabernes i sobretot anant a la platja.
Kalimeria era molt visitada al juliol i agost, sobretot per famílies i gent de la tercera edat. Aquests participants volien viure com els residents de la zona però sense renunciar a les seves comoditats.
-Ràver : es van agafar 18 participants amb un únic objectiu: viatjar per plaer sexual .A Kalimeria les experiències sexuals eren limitades , només es duien a terme a les platges i als bars.
Els participants tenien característiques comunes: diversió, practicar sexe amb qui sigui i del mateix sexe, s’emborratxaven.
La majoria dels participants ja havien anat a altres localitats per trobar aquest mateix tipus de relacions.
El cost del viatge també influïa en la tria del destí.
- Shirley Valentine: es van agafar 14 dones, que viatjaven soles o amb amigues. Totes havien anat a Grècia. Volien experiències romàntiques, compartien el desig del plaer per trobar l’amor a Kalimeria. Això passava perquè hi havia un estereotip de l’home grec. Aquestes també tenien la característica comuna de que gaudien coquetejant amb els cambres i els bars mans. Volien trencar la rutina. El que les distingia dels ràvers es que buscaven viure un somni, trobar l’home de la seva vida. Volien tornar a realitzar el mateix en un futur no molt llunyà.
- Heliolatrous: s’agafaven 25 turistes que tenien en comú les mateixes característiques: volien sol i un clima bo perquè en el seu país el clima era molt dolent, buscaven bon temps. La majoria havien estat a Grècia però no coneixien kalimeria en concret. Són gent que s’estaven 7 hores a la platja, es considera que la seva experiència es limitada perquè no visiten res cultural. Cap d’ells té interès per participar en les excursions planificades en el viatge.
Aquests turistes no s’emportaven l’autenticitat de la zona.
- LORD BYRON TYPE: S’agafen un grup de 11 persones que tornaven sempre a la mateixa zona i també en el mateix allotjament, els mateixos restaurants etc. Com que cada any anaven al mateix lloc, coneixien a la gent resident, fins i tot anaven a dinar a casa seva...ect. Es tracta d’un clúster que està en contacte amb els costums de la zona. La zona la consideren de segona residència.
LA MOTIVACIÓ DEL TURISME
La motivació s’ha interpretat sempre de maneres diferents. L’entorn social del turista influeix en els motius que ell té per viatjar.
Les expectatives dels turistes venen influenciades ens els motius que el propi turista té per viatjar.
Les expectatives dels turistes són influenciades per les campanyes de màrketing.
Hi ha tres estats d’ànim que presenta el turista;:
- Necessitat d’escapar de la rutina, la feina, es vol no tenir horaris etc.
- Desig de plaer: el factor principal es escapar de les obligacions. Aquesta gent busquen sol, diversió, sexe.
- Seguretat ontològica: ex: paquets turístics fan sentir seguretat als turistes quan viatgen perquè fa que es sentin segurs i puguin gaudir del viatge.
- El terme de seguretat antològica fa referència a la seguretat que proporciona al turista repetir el destí turístic, ja que crea seguretat en si mateix. Aquest terme i rutina van lligats.
Estudis diuen que si no es coneix una zona fa sentir insegurs als turistes. Tot i que aquests volen escapar de la rutina volen conservar els seus costums, ja que aquest fet els recorda la seva pròpia terra.
EL PAPER COM A CONCEPTE SOCIOLÒGIC
El “ rol “ o “ paper “ es refereix al comportament esperat d’un individu . Es diu que l’experiència turística està programada estandarditzada per la indústria.
CONCLUSIÓ
L’estudi demostra que tots els turistes pertanyen a un turisme de masses. Això passa perquè estan motivats per escapar-se de la rutina. Els turistes individuals de masses de Chalkidiqui es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.
-
THE SACRED AND THE PROFANE A TOURIST TIPOLOGY
EUGÈNIA WICKENS, ANNALS OF TOURISM RESEARCH
Com que els turistes són diferents hi ha atraccions turístiques diferents .
Es van realitzar uns estudis a Chalkidiki ( Grècia del nord ), on es realitzaven enquestes a 86 participants britànics.
Es van fer entrevistes als britànics sobre quines activitats turístiques feien dins a Grècia. A partir d’aquestes entrevistes es van treure diferents conclusions sobre els turistes, una esmentava que els turistes mateixos pensen que no fan els mateix que el turisme de masses. Aquestes enquestes van permetre saber que en realitat aquests turistes fan el mateix que el turisme de masses ( visiten els mateixos llocs etc... ).
A partir d’aquestes entrevistes s’obtenen cinc tipus de clústers:
- Herència cultural: Es va agafar un grup de 18 participants que tenien mes semblances que diferencies. Els van ajuntar perquè tenien la cultura com a punt en comú i perquè tots havien visitat kalimeria). Tots ells tenien gran motivació per visitar la zona; els interessava la naturalesa, la historia, la cultura. L’objectiu dels 18 participants era aconseguir viure com una persona nativa de Grècia. Van escollir la zona perquè van trobar informacions a fulletons i no havia estat turistificada.
Els participants volien contactar amb els residents anant als bars, tabernes i sobretot anant a la platja.
Kalimeria era molt visitada al juliol i agost, sobretot per famílies i gent de la tercera edat. Aquests participants volien viure com els residents de la zona però sense renunciar a les seves comoditats.
-Ràver : es van agafar 18 participants amb un únic objectiu: viatjar per plaer sexual .A Kalimeria les experiències sexuals eren limitades , només es duien a terme a les platges i als bars.
Els participants tenien característiques comunes: diversió, practicar sexe amb qui sigui i del mateix sexe, s’emborratxaven.
La majoria dels participants ja havien anat a altres localitats per trobar aquest mateix tipus de relacions.
El cost del viatge també influïa en la tria del destí.
- Shirley Valentine: es van agafar 14 dones, que viatjaven soles o amb amigues. Totes havien anat a Grècia. Volien experiències romàntiques, compartien el desig del plaer per trobar l’amor a Kalimeria. Això passava perquè hi havia un estereotip de l’home grec. Aquestes també tenien la característica comuna de que gaudien coquetejant amb els cambres i els bars mans. Volien trencar la rutina. El que les distingia dels ràvers es que buscaven viure un somni, trobar l’home de la seva vida. Volien tornar a realitzar el mateix en un futur no molt llunyà.
- Heliolatrous: s’agafaven 25 turistes que tenien en comú les mateixes característiques: volien sol i un clima bo perquè en el seu país el clima era molt dolent, buscaven bon temps. La majoria havien estat a Grècia però no coneixien kalimeria en concret. Són gent que s’estaven 7 hores a la platja, es considera que la seva experiència es limitada perquè no visiten res cultural. Cap d’ells té interès per participar en les excursions planificades en el viatge.
Aquests turistes no s’emportaven l’autenticitat de la zona.
- LORD BYRON TYPE: S’agafen un grup de 11 persones que tornaven sempre a la mateixa zona i també en el mateix allotjament, els mateixos restaurants etc. Com que cada any anaven al mateix lloc, coneixien a la gent resident, fins i tot anaven a dinar a casa seva...ect. Es tracta d’un clúster que està en contacte amb els costums de la zona. La zona la consideren de segona residència.
LA MOTIVACIÓ DEL TURISME
La motivació s’ha interpretat sempre de maneres diferents. L’entorn social del turista influeix en els motius que ell té per viatjar.
Les expectatives dels turistes venen influenciades ens els motius que el propi turista té per viatjar.
Les expectatives dels turistes són influenciades per les campanyes de màrketing.
Hi ha tres estats d’ànim que presenta el turista;:
- Necessitat d’escapar de la rutina, la feina, es vol no tenir horaris etc.
- Desig de plaer: el factor principal es escapar de les obligacions. Aquesta gent busquen sol, diversió, sexe.
- Seguretat ontològica: ex: paquets turístics fan sentir seguretat als turistes quan viatgen perquè fa que es sentin segurs i puguin gaudir del viatge.
- El terme de seguretat antològica fa referència a la seguretat que proporciona al turista repetir el destí turístic, ja que crea seguretat en si mateix. Aquest terme i rutina van lligats.
Estudis diuen que si no es coneix una zona fa sentir insegurs als turistes. Tot i que aquests volen escapar de la rutina volen conservar els seus costums, ja que aquest fet els recorda la seva pròpia terra.
EL PAPER COM A CONCEPTE SOCIOLÒGIC
El “ rol “ o “ paper “ es refereix al comportament esperat d’un individu . Es diu que l’experiència turística està programada estandarditzada per la indústria.
CONCLUSIÓ
L’estudi demostra que tots els turistes pertanyen a un turisme de masses. Això passa perquè estan motivats per escapar-se de la rutina. Els turistes individuals de masses de Chalkidiqui es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.
-
Suscribirse a:
Entradas (Atom)