PRÀCTICA OGET: ELS CLÚSTERS TURÍSTICS

Identificació de les diferents tipologies de turisme i grups de turistes

Diferents metodologies aplicades en diversos estudis sobre llocs i grups de persones han permès l’ identificació de diferents tipologies de clústers.

Segons com el turista planifica el seu viatje i el paper que juga dins el mateix es troben:
- Masses de turisme organitzades: Es tracta de consumidors de paquests turístics.
- Planificadors: tenen tendència a utilitzar les fonts d'informació per organitzar i planificar el viatge.
- Eploradors: No es preocupen per l'organització del viatge i no utilitzen fonts d'informació. No es preocupen per el risc.
- Rodamón: Que es deixa portar d'un lloc a un altre.
- Masses de turisme independents: Visiten atraccions turístiques independentment, per lliure.

Els trets comuns entre els grups són que viatjen per motivacions sociodemogràfiques, per motivació pròpia, realitzció d’activitats turistiques a partir de la pròpia experiencia i formes de vida i valors.

La identificació dels grups ha estat a partir d’ un estudi sobre l’opinió i valoració de factors i variables que han intervingut en l’ experiencia del viatge realitzat per el turista. L’estudi ha permès fer una segmentació internacional del turisme. A partir d’aquí s’ha classificat el turisme en les següents tipologies:

- Turisme natural:
Un estudi realitzat a partir de la tria de dues destinacions que oferien un producte turístic amb activitats semblants, i en el qual posteriorment es van realitzar enquestes a persones sobre la preferencia de les activitats a realitzar en el viatge, va permetre determinar que diferents segments d’edat de turistes preferien una destinació més que l’altra.
Això va permetre identificar dins aquesta tipologia de turistes la pràctica de:
Turisme daventura o esportiu : interessat en la pràctica d'espors de risc i aventura.
Turisme de relax: En el qual es trien destinacions on hi hagin llocs tranquils per a descansar i relaxar.se
Les motivacions principals i comuns d'aquest turisme són experimentar i visitar atractius de la natura, , experiències educatives, de ralaxació i sociabilitat.

- Turismo cultural :
A partir de diferents mostres de turistes i un estudi posterior es van identificar alguns tipus de turisme pero amb alguna característica que els diferencia.
Turisme antropologista: Determinat a partir de persones que ja havien visitat una zona i s’interessen per tornar a la mateixa perque es vol un contacte directe amb els residents, la cultura, costums i tradicions del propi lloc. Experimentant i formant part de la vida diària de la zona.

Turisme d’herència: Es tracta de turistes amb un nivell d’educació més alt, que no té tant temps lliure i està interessat en conèixer el patrimoni i la cultura d’un lloc visitant museus i monuments. Ho pretén fer sense integra.se en la vida i costums de la zona. Reresenta més una experiencia educacional que emocional, tal i com es presentava en el primer cas.

A través d’unes entrevistes que van permetre obtenir el significat de les percepcions del turisme d’herència, es van determinar dos subgrups dins el turisme d'herència:
Turisme espiritual: El qual es visiten uns nodes obligatòriament perquè s'hi senten històricament lligats, això els afecta d'una manera més psicològica que no pas educacional.
Turisme educacional: Visiten els nodes per motius educacionals, volen absorbir els coneixements i la informació que aquests els hi aporta.

- Turisme de sol i platja:
Gràcies a l’estudi de mostres de turistes s’ha determinat l’existència de varis grups de turistes que tenen en comú que viatgen per motius d’oci, d’escapar.se de la rutina, anar a platja, sortir, plaer sexual etc.

Es diferèncien en que uns busquen sexe ocasional i uns altres busquen experiències romàntiques per trobar el verdader amor. Un altre grup només vol viure experiències limitades mentres que els altres volen emportar.se l’autenticitat de la zona, mantenint el contacte amb la gent de la zona, coneixent la cultura i tradicions.

ARTÍCULO DE OPINIÓN DE ENRIQUE BADOSA: ¡DEMASIADO, DEMASIADO TURISMO!
22-6-2005 02:33:13

¿QUE estoy clamando por la limitación del hecho cultural y económico que significa el turismo? No exactamente, pero sí pienso en que junto a sus beneficios, el turismo también conlleva perjuicios que ni en nombre de la economía ni siquiera de la cultura se deben obviar. Entre otras razones, porque acabarán perjudicándolas, y no poco. Puede que la cosa esté comenzando ya. Por lo menos, así se diría. Primero, la palabra «turismo» y «turista» se referían a clase pudiente que se permitía viajar por placer e interés sobre todo cultural. Con la democratización de la vida y más extendido poder económico, los términos «viaje» y «viajero» recuperaron prestigio. El turismo devenía hecho poco a poco colectivo, por no decir masificado, mientras que lo relativo al viaje volvía a ser, por mucho más caro, propio de elites con posibles.El turismo ha llegado a constituir un fenómeno de masas, por lo menos en este Primer Mundo. Masas afortunadamente más acomodadas que tiempo ha. Gentes con intereses culturales o de meras ganas de viajar en vacaciones. Con un cierto poder adquisitivo o con facilidades que da una entidad como el Imserso. Hoy, pues, viajan como turistas, y casi siempre poco menos que masivamente, numerosísimas personas. Muy bien. Los placeres del arte, de la cultura, del viaje, etcétera, no tienen que ser una cosa elitista. Todo el mundo tienen derecho a ellos. Con el aumento del bienestar económico, de día en día y durante todo el año el turismo experimenta un auge como tal vez no se podía pensar. Pero, pero...Pues que tal auge conlleva acumulaciones que están llegando a preocupar a los responsables de la conservación de los lugares ilustres y por lo tanto objeto del deseo del viajero y del turista. Lo mismo si se trata de bellos parajes junto a mar que de museos, monumentos. En muchas ocasiones y cada vez más, la acumulación llega a hacer incluso ingrata la visita a esa pinacoteca, a esa playa «paradisíaca». Los carteles turísticos nos anuncian hermosos lugares en los que no hay nadie, pero una vez allí... Para entrar en museos importantes, pues largas colas, e incluso horario de permanencia limitado. No es mero capricho, va siendo necesidad. Y de seguir así, tal vez llegue un tiempo no lejano en que lo mismo playas que monumentos serán casi de imposible acceso. Y de algún modo se impondrán limitaciones. Algo parecido estuvo a punto de suceder respecto a Venecia, si no recuerdo mal. Sometida a la presión de las aguas, ¿podrá la plaza de San Marcos resistir el peso de miles de personas? ¿Y el respirar, contaminante siempre, en el interior de los museos?¿Hay quien teme que se esté llegando a un punto crítico? ¿Con el tiempo se restringirá tajantemente la contemplación de obras de arte? ¿Tendremos que recurrir a réplicas como las de las Cuevas de Altamira o las Cariátides de la Acrópolis de Atenas? ¿Y quién sabe si a copias que susbtituyan esculturas, cuadros? De ahí que haya escrito esto del título. En cierto modo demasiado turismo, demasiado turismo. Pero cómo, si no evitarlo, por lo menos ordenarlo. Y ordenarlo lo mismo por lo que atañe a la masificación que a otro aspecto de grandísima importancia.Una aglomeración turística perjudica mucho a obras de arte y parajes bellos, pero hay algo que no perjudica menos: el a menudo incivilizado comportamiento de no pocas personas que a lugares tan respetables como los citados abocan desde sus malos modales a su personal suciedad. ¿Habrá que crear un cuerpo de policía turística que a menudo ya se echa de menos en ámbitos agredidos por el vandalismo que es la falta de pulcritud y de buenos modales?

CONFLICTE TERRES DE L'EBRE

http://axc.cat/ebrenet/manifest-3.html DE PROTESTA / EL SUR DE TARRAGONA SE ECHA A LA CALLE

Rechazo al modelo de crecimiento económico de la zona del Ebro

Unas 25.000 personas marchan contra el Plan Hidrológico, el mapa eólico y una térmica

SALUD MUÑOZ

Corresponsal

TARRAGONA.- Unas 25.000 personas de las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por los gobiernos central y catalán.

Ese fue el número de personas que mostraron ayer su oposición al plan de infraestructuras previsto por el gobierno central y catalán en una multitudinaria manifestación que recorrió las calles de Móra la Nova y Móra d Ebre. Los habitantes de la zona protestan contra el Plan Hidrológico Nacional (PHN) propuesto por el Gobierno central, el mapa eólico elaborado por la Generalitat de Cataluña y la central térmica de ciclo combinado que la empresa Enron proyecta instalar en Móra la Nova.

Las demandas de la población de las comarcas ribereñas se resumen, según el manifiesto leído durante la concentración, en un crecimiento económico sostenible y respetuoso con los recursos de la zona.

Los organizadores de la protesta, convocada por las plataformas de la Terra Alta, la Ribera d Ebre y el Priorat, la de Defensa de l Ebre y el grupo ecologista Gepec, calificaron de «histórica» la manifestación que logró reunir a 25.000 personas para dejar claro que las Terres de l Ebre rechazan las infraestructuras previstas por la administración central y la catalana. Los convocantes aseguraron que la movilización lanza un mensaje claro para que se paren proyectos como el Plan Hidrológico Nacional, el mapa eólico y la central térmica de Móra la Nova.

Más de tres horas duró la manifestación reivindicativa que recorrió las calles más céntricas de Móra la Nova y de la vecina Mora d Ebre, en la Ribera d Ebre. La presencia de 25.000 personas, cuando los organizadores tenían una previsión de 8.000, servirá, según los organizadores, para hacer llegar sus peticiones de un nuevo modelo de crecimiento para las Terres de l Ebre basado en el ahorro del agua y respetando los recursos patrimoniales de cada comarca.

«¿Qué podemos hacer?»

Ramon Roig, portavoz de la plataforma de la Ribera, calificó la manifestación de histórica y de lo suficientemente efectiva como para que el Govern de Catalunya reconsidere su postura sobre estas infraestructuras. «Como no tenga ningún efecto ¿qué podemos hacer más? Seguro que tendrá efectos positivos y las plataformas nos encargaremos de que así sea».

Durante la concentración el periodista Ignasi Riera leyó un manifiesto en el que se calificaba de «injustas para las Terres de l Ebre y que agravan aún más el desequilibrio territorial de estas comarcas» los planes previstos para la zona.

Representantes de las diferentes entidades que participaban en la concentración aseguraron que «ya tenemos un sistema de vida elegido, que es el que estamos siguiendo». Para los participantes, la masiva asistencia de los habitantes de las comarcas afectadas por las infraestructuras previstas «tiene más mérito si se tiene en cuenta que somos comarcas pequeñas en población y si ha salido todo el mundo es para decir que queremos el desarrollo que ya estamos realizando».

Argumentos insuficientes

Para la población de las Terres de l Ebre, los argumentos de solidaridad no son suficientes para convencerlos «porque estas tierras estamos contribuyendo generosamente con la energía que puede necesitar Cataluña, con las dos centrales nucleares de Ascó y la de Vandellós, estamos aportando el 70% de la energía de Cataluña».

En la manifestación de ayer también participó la población de Ginestar, cuyo ayuntamiento, gobernado por CiU, decidió en comisión de gobierno adherirse al rechazo contra la central térmica de Mora la Nova.

Aunque representantes del PSC en Tarragona consideran que tras la paralización temporal del proyecto de Enron en Mora la Nova anunciado por Artur Mas, la Generalitat decidirá retirar definitivamente el proyecto, el conflicto en las comarcas ribereñas pinta para largo. La intención de la Coordinadora Antitrasvase es que si, finalmente el proyecto de Gobierno popular tira adelante, recurrir a Europa. Según fuentes de la entidad, «el proyecto tiene suficientes puntos conflictivos eirrespetuosos como para que Bruselas lo tumbe». La de ayer es la manifestación más multitudinaria que se recuerda en la zona. Los líderes de las plataformas emplazaron a los manifestantes a una concentración en Barcelona para el 25 de febrero.

RESUM ARTICLE :THE SACRED AND THE PROFAN TOURIST TYPOLOGY

RESUM :

THE SACRED AND THE PROFANE A TOURIST TIPOLOGY
EUGÈNIA WICKENS, ANNALS OF TOURISM RESEARCH

Com que els turistes són diferents hi ha atraccions turístiques diferents .
Es van realitzar uns estudis a Chalkidiki ( Grècia del nord ), on es realitzaven enquestes a 86 participants britànics.
Es van fer entrevistes als britànics sobre quines activitats turístiques feien dins a Grècia. A partir d’aquestes entrevistes es van treure diferents conclusions sobre els turistes, una esmentava que els turistes mateixos pensen que no fan els mateix que el turisme de masses. Aquestes enquestes van permetre saber que en realitat aquests turistes fan el mateix que el turisme de masses ( visiten els mateixos llocs etc... ).
A partir d’aquestes entrevistes s’obtenen cinc tipus de clústers:

- Herència cultural: Es va agafar un grup de 18 participants que tenien mes semblances que diferencies. Els van ajuntar perquè tenien la cultura com a punt en comú i perquè tots havien visitat kalimeria). Tots ells tenien gran motivació per visitar la zona; els interessava la naturalesa, la historia, la cultura. L’objectiu dels 18 participants era aconseguir viure com una persona nativa de Grècia. Van escollir la zona perquè van trobar informacions a fulletons i no havia estat turistificada.
Els participants volien contactar amb els residents anant als bars, tabernes i sobretot anant a la platja.
Kalimeria era molt visitada al juliol i agost, sobretot per famílies i gent de la tercera edat. Aquests participants volien viure com els residents de la zona però sense renunciar a les seves comoditats.

-Ràver : es van agafar 18 participants amb un únic objectiu: viatjar per plaer sexual .A Kalimeria les experiències sexuals eren limitades , només es duien a terme a les platges i als bars.
Els participants tenien característiques comunes: diversió, practicar sexe amb qui sigui i del mateix sexe, s’emborratxaven.
La majoria dels participants ja havien anat a altres localitats per trobar aquest mateix tipus de relacions.
El cost del viatge també influïa en la tria del destí.

- Shirley Valentine: es van agafar 14 dones, que viatjaven soles o amb amigues. Totes havien anat a Grècia. Volien experiències romàntiques, compartien el desig del plaer per trobar l’amor a Kalimeria. Això passava perquè hi havia un estereotip de l’home grec. Aquestes també tenien la característica comuna de que gaudien coquetejant amb els cambres i els bars mans. Volien trencar la rutina. El que les distingia dels ràvers es que buscaven viure un somni, trobar l’home de la seva vida. Volien tornar a realitzar el mateix en un futur no molt llunyà.

- Heliolatrous: s’agafaven 25 turistes que tenien en comú les mateixes característiques: volien sol i un clima bo perquè en el seu país el clima era molt dolent, buscaven bon temps. La majoria havien estat a Grècia però no coneixien kalimeria en concret. Són gent que s’estaven 7 hores a la platja, es considera que la seva experiència es limitada perquè no visiten res cultural. Cap d’ells té interès per participar en les excursions planificades en el viatge.
Aquests turistes no s’emportaven l’autenticitat de la zona.

- LORD BYRON TYPE: S’agafen un grup de 11 persones que tornaven sempre a la mateixa zona i també en el mateix allotjament, els mateixos restaurants etc. Com que cada any anaven al mateix lloc, coneixien a la gent resident, fins i tot anaven a dinar a casa seva...ect. Es tracta d’un clúster que està en contacte amb els costums de la zona. La zona la consideren de segona residència.

LA MOTIVACIÓ DEL TURISME

La motivació s’ha interpretat sempre de maneres diferents. L’entorn social del turista influeix en els motius que ell té per viatjar.
Les expectatives dels turistes venen influenciades ens els motius que el propi turista té per viatjar.
Les expectatives dels turistes són influenciades per les campanyes de màrketing.
Hi ha tres estats d’ànim que presenta el turista;:
- Necessitat d’escapar de la rutina, la feina, es vol no tenir horaris etc.
- Desig de plaer: el factor principal es escapar de les obligacions. Aquesta gent busquen sol, diversió, sexe.
- Seguretat ontològica: ex: paquets turístics fan sentir seguretat als turistes quan viatgen perquè fa que es sentin segurs i puguin gaudir del viatge.
- El terme de seguretat antològica fa referència a la seguretat que proporciona al turista repetir el destí turístic, ja que crea seguretat en si mateix. Aquest terme i rutina van lligats.
Estudis diuen que si no es coneix una zona fa sentir insegurs als turistes. Tot i que aquests volen escapar de la rutina volen conservar els seus costums, ja que aquest fet els recorda la seva pròpia terra.


EL PAPER COM A CONCEPTE SOCIOLÒGIC

El “ rol “ o “ paper “ es refereix al comportament esperat d’un individu . Es diu que l’experiència turística està programada estandarditzada per la indústria.


CONCLUSIÓ

L’estudi demostra que tots els turistes pertanyen a un turisme de masses. Això passa perquè estan motivats per escapar-se de la rutina. Els turistes individuals de masses de Chalkidiqui es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.

-