martes, 27 de noviembre de 2007

LAS SELVAS DE BORNEO PODRIAN ESCONDER REMEDIOS PARA EL CÁNCER I EL SIDA, PERO LA ONG DE CONSERVACIÓN ADVIERTE QUE ESTE HALLAZGO ESTÁ MUY AMENAZADAO Y HACE UN LLAMAMIENTO PARA SU PROTECCIÓ A LARGO PLAZO.



Adena informa de que los científicos están probando actualmente extractos de plantas recolectadas en los estados malayos de Sabah y Sarawak, así como de otras procedentes de Kalimantan, la porción indonesia de Borneo.

Con ello, esperan poder desarrollar medicamentos para tratar algunas de las peores enfermedades humanas. La organización conservacionista confirma que la compañía farmacéutica australiana Cerylid Biosciences ha identificado una prometedora substancia anticancerígena procedente de un matorral de Sarawak. Un compuesto presente en la planta Aglaya leptantha se ha mostrado efectivo en pruebas de laboratorio para eliminar 20 tipos de células cancerosas humanas, incluyendo las que causan cáncer de cerebro y mama, así como las del melanoma.

El Dr. Murray Tait, Vicepresidente de Descubrimiento de Medicamentos de Cerylid Biosciences, declaró: "El hecho de que el compuesto se muestre muy efectivo contra numerosas células tumorales representa un buen argumento para la conservación de los hábitats vegetales de Borneo. Una mayor destrucción de estos bosques podría negarle a la ciencia la oportunidad de descubrir y desarrollar nuevas fuentes de medicamentos capaces de salvar vidas humanas". Los científicos han descubierto así mismo una substancia excepcional en el látex del árbol Bintangor. El compuesto, la Calanolida A, parece ser efectiva impidiendo la replicación del Virus de la Inmunodeficiencia Humana y contra la bacteria de la tuberculosis, que ataca a muchos enfermos de SIDA. Este hallazgo resulta especialmente importante puesto que, hasta ahora, resulta imposible tratar el SIDA y la tuberculosis con una única medicina. Si superara las pruebas clínicas, la Calanolida A supondría un desarrollo de primer orden para la salud de millones de personas en todo el mundo.

Los investigadores han encontrado también un potente agente contra el paludismo desconocido hasta ahora, que se extrae de la corteza de un árbol local, utilizada por el pueblo Kenyah de Kalimantan para tratar el paludismo. La substancia –un triterpeno- parece que mata al parásito del paludismo humano (Plasmodium falciparum) en las pruebas de laboratrorio. Según WWF/Adena, se han descubierto 422 nuevas plantas en Borneo durante los últimos 25 años. Otras muchas especies se encuentran a la espera de ser reconocidas y estudiadas. Quizás muchas por descubrir puedan tener propiedades medicinales importantes. Pero esta ONG de conservación advierte que todos estos descubrimientos prometedores podrían perderse si el menguante bosque ecuatorial de Borneo no se protege adecuadamente.

El Dr. Menno Schilthuizen, Profesor asociado a la Universidad Malaya Sabah y autor del informe de WWF/Adena del que se han extraído estos datos, explicó: "Desde que una substancia encontrada en una planta se convierte en un medicamento efectivo que puedan utilizar los médicos pasa mucho tiempo. Se han examinado cientos de plantas, se han identificado docenas de compuestos, pero sólo unos pocos se están probando clínicamente ahora". Los pueblos indígenas, como los Kenyah, podrían beneficiarse también del desarrollo de medicinas a partir de sus conocimientos tradicionales.

El Convenio sobre Diversidad Biológica, del que Indonesia y Malasia forman parte, estipula que las comunidades indígenas han de dar su consentimiento al uso de sus saberes tradicionales y que cualquier beneficio que se produzca debe ser equitativamente compartido con ellas. El convenio reconoce también los derechos soberanos de los estados sobre sus recursos genéticos de forma que el desarrollo de medicamentos, o cualquier otro uso, está sujeto a las leyes del país de origen. Actualmente sólo queda la mitad de los bosques originales de Borneo.

Los tres gobiernos de Borneo (Brunei Darussalam, Indonesia y Malasia) lanzaron recientemente la iniciativa "el Corazón de Borneo" que tiene como objetivo la conservación de unos 220.000 km2 de bosque ecuatorial y de numerosas especies silvestres. Mike Kavanagh, Director de WWF-Malasia, expresó su confianza en estos términos: "Esperamos que muy pronto los tres gobiernos de Borneo firmen una Declaración por el Corazón de Borneo. Ese manifiesto garantizaría la protección a largo plazo de una región que podría contener algunos de los descubrimientos farmacológicos más significativos en un próximo futuro".

domingo, 25 de noviembre de 2007

PLAN ESTRATÈGICO PROVINCIAL DE TURISMO PEPTUR LAMBAYEQUE 2006-2015

http://http://www.regionlambayeque.gob.pe/guia/index.htm


Els governs regionals han plantejat el desenvolupament i la gestió del Perú a partir dels espais territorials amb escassos recursos econòmics i humanitaris a conseqüència d’un centralisme cada vegada més asfixiant per la mateixa gestió. Aquest fet també ha causat la falta de transferència de diners a els departaments per atendre les necessitats dels ciutadans. Des de fa temps que els governs locals i regionals es plantegen plans estratègics cada vegada més coordinats entre si.


El pla estratègic PEPTUR LAMBAYEQUE, es vol aplicar a la regió de la província de Lambayeque, situada a la part nord oriental del país. Amb aquest pla es vol aconseguir promoure , organitzar i dirigir el desenvolupament sostenible i competitiu de l’activitat turística de la regió, mitjançant processos integradors, concertats i descentralitzats, impulsant el desenvolupament econòmic i social, generant llocs de treballs dignes que millorin la qualitat de vida de la població i garantitzar la valoració del patrimoni nacional històric, natural i cultural.

A partir d’una posterior diagnosi del territori i un estudi de la realitat provincial de la província , es marcaran una sèrie d’objectius i accions a emprendre.
Es vol aconseguir el desenvolupament econòmic per a crear condicions que permetin el desenvolupament dels negocis i la producció. Serà necessari l’inversió privada.
El desenvolupament humà, anirà dirigit a crear les condicions per el desenvolupament del potencial humà, per això serà necessari la creació de centres educatius i tot el que fa referència a l’educació a tots els nivells.
La lluita contra la pobresa, concretarà les condicions bàsiques del benestar per la població de menys recursos , amb èmfasi en la salut i vivència. Serà necessari la creació de condicions necessàries per viure en un ambient sa i en harmonia entre lo econòmic- institucional i el medi natural.

Els sectors on s’hauran d’aplicar estratègies i polítiques de gestió per el desenvolupament regional són principalment els transports i comunicacions, competitivitat, hidrologia la provisió dels serveis bàsics i socials de la població. I tots aquestes s’hauran d’avaluar perquè siguin compatibles amb els recursos terra, plantes, animals,hidrobiològics, minerals, d’hidrocarburs i gas, com la producció i productivitat de processos productius; i projectes de millora de les empreses.

S’espera que la província de Lambayeque es converteixi en un important destí turístic, gràcies als seus atractius arqueològics, els seus paisatges i àrees naturals. Aquestes zones es poden posar en valor amb inversions que millorin l’infraestructura i els serveis. D’aquesta manera s’incrementarà el flux de visitants, així com la seva estada i el gast de diners en la zona.

La proposta de Corredors Turístics per la província, permet combinar les modalitats de turisme cultural, ecològic i d’entreteniment ( platges ) a la regió de Lambayque ( cal incloure també les regions dels voltants de Lambayeque ). La industria mundial del turisme es la que més ingressos genera , i es preveu que vagi augmentant el turisme ecològic. Per això les característiques de la regió en ecoturisme són un dels avantatges principals per aprofitar a la zona.

Es tracta d’un programa que combina arqueologia , naturalesa i cultures vives. Per desenvolupar el turisme sostenible es pretén projectar processos de mercat amb objectius de desenvolupament en que hi participin les comunitats locals menys afavorides en els serveis al turisme: guies, artesania , aliments, folklore.
Es pretén que les institucions contribueixin amb propostes noves activitats turístiques que combinin atractius arqueològics, ecològics, festivitats regionals i expansió de platges.

L’integració de la regió de Lambayque es un primer pas en l’esforç per conformar una part de la regió del nord del país, un propòsit que es vol fer de manera gradual i cuidant els interessos de cada població de la regió. El propòsit es aconseguir una política d’Estat que involucri i superi els interessos de les diferents àrees que conformen la regió. Això suposarà un esforç conjunt amb governants del país ,poblacions de la mateixa província i regions veïnes.

La constitució de la Regió de Lambayeque pot desencadenar un esforç integrador dins l’àmbit territorial , i en conjunt del país. Els interessos propis de la regió per aconseguir els objectius mencionats anteriorment, poden ocasionar que les regions veïnes uneixin forces per consolidar la governabilitat democràtica i garantir el desenvolupament productiu dels territoris, millorant les condicions de vida de només els habitants de la regió de Lambayeque sinó del Perú en general

Potser la integració del pla dins la província serà el principi per acabar amb les diferències que hi ha entre les diferents regions del Perú, i que dificulta l’organització d’economies d’escala i de cadenes productives.

lunes, 12 de noviembre de 2007


SANTA SUSANNA, MODEL DE SOSTENIBILITAT

Segons explica un article publicat en la revista Editur, l' innovació en els destins turístics de sol i platja té un model de referència en el municipi de Santa Susanna, situat a 45 km de Barcelona. Es tracta d'una població d'uns 3000 habitants i 14000 places hoteleres, on el sector públic i privat treballen compartint despeses i responsabilitats en la creació i promoció de producte turístics. Santa Susanna es un model de sostenibilitat real per altres destins de sol i platja de la costa del mediterrani. Això ha estat possible gràcies a la Fundació Turística de Santa Susanna que ha rebut un Global Award a la World travel de Londres.
La població no es un destí de luxe ni destaca per la seva oferta d'oci nocturn. Té unes platges ben cuidades i compta amb la seva pròpia estació nàutica on s'hi poden practicar diferents esports aquàtics. A primera vista si que pot semblar la típica destinació de sol i platja, però es tracta d'una destinació turística on hi ha hotels de tres estrelles pensats per acollir famílies de classe mitjana europees.
Hi ha aspectes que criden l'atenció d'aquest municipi. A part d'una bona senyalització i neteja, presenta una ordenació en el territori.
La planificació territorial, fixada per el seu pla general l'any 1982, va dividir el municipi en una zona turística, agrícola, un casc urbà i una zona de segona residència. Per exemple la zona hotelera situada a la zona de la platja hi ha una vintena d'establiments turístics i comercials, a més dels hotels. No hi ha ni vivendes ni apartaments.
La zona agrícola té una extensió de 150 hectàrees de camps de conreu ben cuidats i es situa prop de la zona hotelera.
La zona de la població queda situada darrera la zona hotelera, limitada per la carretera Nacional, davant la muntanya del Corredor del Montnegre.
Aquesta localitat es va apostar per delimitar un sector 100% hoteler, on no hi haguessin problemes de queixes dels veïns a causa de la proximitat de la zona residencial i hotelera, ni problemes de mobilitat etc.

Sostre màxim
Actualment la zona hotelera disposa d'unes 25000 places i no permet el canvi de recalificació a residencial. S'estan construint 4000 noves places hoteleres més. En d'altres localitats si decaigués l'activitat turística es podria aprofitar el sòl per construir-hi vivendes o blocs de pisos d'us residencial. En canvi a Santa Susanna aquesta reconversió del territori no es permesa ja que els hotelers renoven constantment els seus establiments perquè no tenen la possibilitat de revendre la finca i convertir-la en apartaments, tal com ja s'ha fet en altres localitats.
A Santa Susanna han volgut evitar el que ha passat en altres municipis, on els ajuntaments i consistoris a causa dels problemes de financiació han hagut de vendre i recalificar el sòl per a usos residencials amb el fi d'obtenir beneficis per poder costejar equipaments i serveis.
Usos agrícoles
La zona agrícola es d'obligat cultiu. Així les finques agràries no es degraden per abandonament i el turista no percep saturació urbanística, tal com passa en d'altres destins. A més els agricultors que es jubilin podran permutar la finca per metres quadrats de sòl hoteler. El camp passarà a ser de l'ajuntament que el cedirà en conseció en un altre propietari agrícola de l'entorn perquè millori la seva explotació, i no es degradi.

Gestió del destí
A diferència d'altres destins amb una mala coordinació entre secor públic i privat. Santa Susanna compta amb la Fundació Turística. Un organisme on Ajuntament i empreses del sector treballen conjuntament per a la creació i promoció de nous productes turístics i es reparteixen despeses al 50%. Això ha permès que la localitat obtingues la marca de Destinació Familiar reconeguda per la generalitat i consolides l'estació nàutica situada a la platga. El Centre de Rutes en Bicicletes ( BTT) ha posat en valor el Parc natural del Montnegre, creant centres on es poden practicar esports d'aventura. La diversificació de producte ha allargat la temporada, fent que el turista que només venia per el sol i platja tingui una oferta complementària. En els últims anys el turisme de congressos està creixent. Per això hi ha un projecte per construir un palau de congressos.

Direcció Clara
L'objectiu dels pròxims anys es consolidar el turisme de congressos, i que d'altres productes com l'estació nàutica i el centre de cicloturisme es puguin financiar ells mateixos, ja que fins ara comptaven amb subvencions públiques. Santa Susanna ha aconseguit l'èxit gràcies a l'especialització, unint esforços entre empresaris i l'administració i i donat un valor afegit a l'oferta tradicional. Actualment el 71% dels turistes son estrangers ( britànics, alemanys, francesos i holandesos ) amb una despesa mitjana de 60 i 150 euros. La resta es turisme nacional. S'està apuntant per mercats com el rus.

Connexió a BCN
Quan no fa gaires anys BCN començava a posar-se de moda com a destí turístic urbà, Santa Susanna va tenir una bona visió estratègica financiant la construcció d'una estació de tren i millorant les infraestructures de les vies. Al començament Renfe s'hi oposava perquè opinava que l'estació no seria rentable en una població de només 3000 habitants. Finalment es va acordar que el municipi pagaria les obres de construcció de l'estació i s'encarregaria de les despeses de manteniment i personal. A canvi rebria el 10 % del billetatge.
En l'actualitat, l'estació, a més de deixar un benefici per el municipi disposa d'un accés ràpid, directe i barat al centre de Barcelona. l'historia de com va arribar el tren es reveladora del Know how turístic i estil de treball que caracteritza aquesta població. Tot i que hi ha altres altres destins pioners com Calella, Lloret de Mar etc., els hotelers reconeixen que en quan a rentabilitat, Santa Susanna està per sobre dels seus competidors més propers.

EL MERCAT TURISME ESPANYOL DE TURISME RELIGIÓS, UN SECTOR QUE PROMET PER LA PROFESSIÓ

El sector del turisme religiós representa un segment creixent amb grans perspectives de futur. un viatge religiós es organitzat segons les necessitats del grup i permet als seus participants sentir-se protegits per un conjunt homogeni, adequat per persones que solen viatjar soles. També existeix un augment de noves formes de viatge i destins, així com la possibilitat de l'oferta a través de la creació d'estructures de gestió i un millor desenvolupament i promoció de rutes ben organitzades. Els destins de peregrinació espanyols acullen actualment 17 milions de visitants a l'any.

Gràcies al desenvolupament dels transports i l'hostaleria els viatges amb motivació religiosa s'han multiplicat. S'ha de fer la distinció entre turisme religiós i peregrinació. El primer te com destí i objectiu la visita a llocs de caràcter religiós. La peregrinació sempre té com objectiu arribar a un santuari per complir un vot, demanar alguna cosa, donar les gràcies per un favor rebut etc.
L'augment de peregrins en tot el món ha fet que la Organització Mundial del Turisme li dongués importància, organitzant per segon any consecutiu a la Ciutat de Còrdova la “ Conferència Internacional de Turisme, Religions i diàlegs entre cultures “, per invitació del govern espanyol.
I es a Espanya, país amb tradició de religió catòlica, on el turisme religiós es un segment de turisme present, que té una importància creixent tant a nivell de la demanda espanyola com de la diversificació de l'oferta i s'afirma com un sector que promet per la professió.

Espanya disposa d'un patrimoni religiós ric. A part de la famosa peregrinació a Santiago de Compostela, existeixen altres destins espirituals en tota la península que tenen també importància: El Santuari de Montserrat a Barcelona, Caravaca de la Cruz a Múrcia, Covadonga a Asturies, Torreciudad a Huesca, la Basíl.lica del Pilar a Zaragossa, Santo Toribio de Liébana a Cantàbria etc.
Fortament lligats a la cultura i la història cristina del país, atrauen tant a peregrins com a visitants interessats pel símbol d'identitat que representen. L'afluència de peregrins a santuaris augmenta en els Anys Sants, en Beatificacions o Canonitzacions. Espanya compte amb tres de les cinc ciutats del món en haver rebut per part de la Santa Seu el poder de celebrar l'Any Sant cada set anys ( Santiago de Compostela, Santo Toribio de Liébana i Caravaca de la Cruz). La Xunta de Galícia preveu que nou milions de turistes visitaran la regió per el “ Xacobeo “ 2010, el que representaria un augment aproximadament de 50% en comparació l'any 2004.
L'assistència a celebracions religioses segueix sent una tradició molt marcada entre els espanyols ja que molts assisteixen a “ romerías “ i a processons. Les “ romerias “ locals dels diferents santuaris com els de la “ Virgen del Rocío” i les processons de Setmana Santa , que atrauen cada vegada més gent de lluny , han estat convertides en festes culturals i acte lúdics, i en productes turístics on el motiu del desplaçament no es forçosament religiós.

El viatge religiós es una nova manera de viure la fe, encara que espanya es un país laic, des de començaments del segle XXI la majoria d'espanyols creuen en deu i molts es defineixen com a catòlics, segons un estudi fet pel Centre d' Investigacions Sociològiques. Aquest fet no implica en que hagin d'assistir a les misses o oficis religiosos.
En la religió cristiana la peregrinació no es una obligació sinó una experiència particular en la vida de les persones creients.
L'església espanyola anima als catòlics a anar de peregrinació.
El pas de la democràcia a Espanya va suposar una disminució de la pràctica religiosa, però professionals de Viatges en Turisme expliquen que els cristians practicants actuals són més actius que fa vint anys enrere, això està suposant un augment del turisme religiós.
La combinació d'aspectes religiosos amb culturals ofereix al viatge un ventall molt ampli d'experiències i per tant el viatger està més satisfet.

Des de fa 50 anys que les agencies de viatges s'han hagut d'especialitzar en turisme religiós i han augmentat a causa de la creixent demanda i l'especificació dels grups.
El viatge religiós s'organitza segons la demanada, tot i que existeixen agencies que comercialitzen els seus propis productes destinats a individuals o grups. Les motivacions i expectatives de destins, activitats i serveis poden ser molt diverses i les característiques de cada peregrinació molt concretes. En general els grups tenen un sacerdot que els acompanya.
Segons una enquesta de professionals espanyols segments de clients presenten característiques comunes en referència al perfil i les característiques del viatge, i es destaquen diferencies lligades entre la distància que separa Amèrica Llatina d'Europa. Per exemple : Els clients llatino- americans son d'un nivell social elevat, això els permet financiar més bé el viatge.
La grandària del grup i la categoria d'hotel son generalment d'un nivell inferior als dels espanyols, degut al cost del viatge.

Els professionals espanyols creuen que hi ha bones perspectives de futur en el sector. El servei a mida del turisme religiós atrau cada mes a molts viatgers. El comportament més actiu dels cristians practicants actuals causa un augment creixen t del sector i la creació de nous productes. S'obren nous destins on l'interès religiós no es clar, però que són una alternativa als destins ja visitats.
El futur del turisme religiós passarà per menys grups i més individuals i es crearan nous productes per a grups petits que busquen espiritualitat, en destins consolidats amb fort valor afegit ( gastronomia, cultura, guies ) i el contacte directe amb la gent dels països que visiten.
Aquest es un instrument de comunicació que fomenta les relacions i de coneixement entre les persones d'una mateixa comunitat eclesiàstica i entre altres comunitats amb realitats eclesiàstiques. Es pensa fins i tot en la creació de productes on el turisme seria utilitzat en l'àmbit d'una nova evangelització, on els parroquians es convertirien en organitzadors del viatge i el sacerdot participaria només com a invitat.
En quant a l'oferta receptiva de la península s'esperen bones perspectives en els destins espanyols. La concentració temàtica , la rica gastronomia, i la diversitat cultural del país ofereixen un ampli ventall de possibilitats. Per la consolidació de la mateixa es volen realitzar enquestes seguint les expectatives dels visitants per adaptar millor els serveis.