sábado, 12 de enero de 2008

CINC ACTUACIONS EN CINC LOCALITATS

Selecció de les cinc localitats:

Jakarta
Vancouver
Delhi
Tòquio:
Singapur:

Assignació a cada localitat del tipus de pla:

Jakarta:Pla estratègic
Vancouver: Pla estratègic
Delhi: Pla director
Tòquio: Pla sectorial
Singapur: pla estratègic

Identificació d’una idea forta en cada localitat:

Jakarta: Patrimoni històric
Vancouver:Patrimoni natural i oferta recreativa d’esdeveniments culturals.
Delhi:Patrimoni històric, oferta recreativa comercial i cultural.
Tòquio: l’aeroport, oferta hotelera
Singapur: situació geogràfica, oferta comercial, recursos turístics MICE.

miércoles, 9 de enero de 2008

TRAVEL AND TOURISM INTELLIGENCE


Article City Report: MONTREAL

Introducció

Durant el segle 17 i 18 el Canada va tenir conflictes polítics econòmics socials entre la part dominada per els francesos i la dominada per els anglesos. En excepció de Montreal que dominada pels anglesos va convertir-se en un important centre financer i comercial. La declaració del francès com a llengua oficial de la província va causar l’èxode de la població anglosaxona i en conseqüència el declivi econòmic de Montreal.

Turisme i treball

No ha estat fins el 1998 que la situació econòmica i l’atur de Montreal han començat a prosperar gràcies al sector del turisme i l’oferta de treball provinent de l’industria farmacèutica.

Atraccions turístiques

Durant tota la segona meitat del segle XIX s’han millorat i incrementat l’oferta d’entreteniment, atraccions i infraestructures turístiques a Montreal. El Casino i el festival internacional de Jazz són les dues atraccions turístiques que més populars. La situació propera a zones recreatives i ressorts a permès la pràctica d’esports de neu, de muntanya, o activitats fluvials, a més d’afavorir l’ interès turístic en agroturisme i ecoturisme.

Arribades

L’economia de Montreal ha prosperat gràcies a l’augment d’arribades de turistes. Sobretot, la petita proporció de pernoctacions nocturnes provinents de turisme internacional ( turisme de compres ) ,genera més ingressos que no pas la major part de turisme provinent de Quebec. Durant les últimes dècades el turisme internacional provinent de França augmenta, en canvi el turisme japonès i alemany esta disminuint.

Percentatge de visites

Mes de la meitat dels ingressos que rep Montreal provenen d’un turisme que viatja per motius vacacionals, molts dels quals provenen del Canadà. L’altre tant per cent d’ingressos l’origina el turisme de negocis provinent de Quebec i dels Estats Units.

Convencions i fires

L’ampliació del centre de convencions junt amb la millora d’infraestructura hotelera i oferta recreativa i d’oci, va generar a partir de 1997, un augment de celebració de convencions i l’arribada de molts visitants , sobretot en les estacions de primavera i tardor. A l’estiu arriben molts visitants interessats en l’oferta recreativa.

Allotjament


Montreal compta amb diferents tipus d’allotjament, sobretot hotels, situats prop del palau del congrés. Gràcies a la introducció d’inversions ( REITs, real estate investment trusts ) en el sector hoteler , Montreal se’n beneficia. Tot i que es va introduir una taxa d’ocupació per habitació no ha disminuït el volum de beneficis.

Transport

Montreal compta amb una bona infraestructura de transport aeri, marítim, de tren i carretera, a més de un bon funcionament del sistema de trànsit.

Organització del turisme

La organització de turisme de Montreal fa difusió turística a través de molts mitjans de comunicació cap diferents sectors de mercat, i es finançada per nombroses fonts, que destinaran una part del finançament prioritària a la industria turística.

Previsions a llarg i curt termini

Al llarg del segle XIX Montreal ha sabut avançar i modernitzar-se en quan a infraestructura i oferta turística, fet que li ha permès obtenir grans beneficis econòmics. Es per això, que les previsions per al 2000 continuaran sent les mateixes, amb projectes com l’ampliació de l’aeroport de Dorval, la construcció d’un complex esportiu i de nous hotels i edificis de negocis, convertint la ciutat en el centre més important de organitzacions internacionals.

domingo, 6 de enero de 2008

EL QUE HI HA DARRERA EL PETÓ

El catedràtic de filosofia Alain Montandon repassa la presència de l'òscul al llarg de l'història del'art i la literatura. El llibre " El beso ". ¿ Qué se esconde tras este gesto cotidiano? en reuneix múltiples significats.

Un petó mou una trenta de músculs- 17 de la llengua-, nou mil.ligrams d'aigua, 0,18 de substàncies orgàniques, centenars de bacteris gèrmens a dojo. Un sol gest que excita el cos sencer. Doncs el filòsof francès Alain Montandon va fer un repàs de les expressions que aquest fet bucal té en la literatura i les arts d'Occidents i va escriure 144 estimulants i documentades pàgines. Aquest tractat es titula el beso. ¿ Qué se esconde tras este gesto cotidiano?.
Explica Montandon, professor de Literaura de la Universitat de Clarmont-Ferrand, que el romans acostumaven a distingir tres classes de petons: els oscula, que eren petons amistosos; els basia, propis de l'afecte i l'amor, i els suavia , expressió de la passió carnal. Però en aquesta taxonomia queden fora els petons de mare, els d'amant, els d'amic , els de la salutació o cerimònia, els mecànics, els que es fan als morts i als objectes sagrats.
L'autor diu que van ser desconeguts entre els pobles originaris d'Amèrica i Oceania, van causar rebuig entre els xinesos per raó higiènica, pertanyen a la intimitat més estricta entre alguns pobles africans, i a lÍndia es prohibeixen films occidentals amb petó de cargol. ! Fins i tot a Maryland ( EUA), el petó amb llengua està prohibit per la llei!.
Montandon il.lumina sobre l'origen d'algunes expressions- pel que sembla, va ser Denis Diderot qui va posar de moda l'expressió de " besar el cul " en l'obra El nebot de Rameau-; comenta que la pràctica del besamans fa apareix a l'Odissea, i explica tradicions com la del fregament esquimal de nassos, una forma de sentir l'olor corporal de l'altre, cosa que a Occident va començar a perdre sencers a partir del Renaixement.
Segons l'autor d'aquesta obra, la història del petó permet comprendre l'evolució social. A l'edat mitjana el jurament de fidelitat entre el senyor i el vassall se segellava amb un petó a la boca. La mà es considerava inferior a la boca, i el petó als peus significava submissió. Durant els segles XI i XIII el petó va reemplaçar la comunió, ja que la boca era l'òrgan del verb. I al segle XVIII, el del gust per la conversa, el petó va fer que el paper del plaer del capritx i la sorpresa.
Al llarg de la història, els petons també han tornat la vida i la salut. Des del cec de Betsaida curat per un petó ( Marc-8,22-26) al conte de la bella dorment, passant per la recuperació del leprós de la llegenda de Sant Julià l'Hospitalàri de Flaubert, els exemples són nombrosos. La curació es produeix per l'acció triple de tocar, de proporcionar saliva i d'insuflar la vida.

Estimulants i heterodoxos
Potser un dels capítols més estimulants de tot el llibre és el titulat Sensaciones que todos deseamos experimentar en la boca. Recorda Montandon que la boca, justament l'òrgan erogen que està més a prop del cervell, és la cavitat de la nutrició i de l'afecte, de l'alè físic i de l'alè espiritual. Centenars de poetes de diferents èpoques han cantat l'ensucrat nèctar del petó, el seu poder saciant i fins i tot el seu caràcter vampíric( las manchas amarillas, de Théophile Gautier ). Però molts autors com ara Bruno Bettelheim, George Sand i Samuel Beckett, entre altres, hans assenyalat així la mateixa repugnància del petó fet a l'ancià o al malalt, al propietari d'un alè fètid i infame. El poeta llatí Catul, sobre aquesta qüestió, ja va escriure : " D'Emili no es distingeix entre l'olor del cul i el de la boca ".
Montandon també repassa els paisatges del petó. Francesco Patrizi, en un tractat de l'any 1560, apunta la conveniència de començar per la galta, on s'allotja la bellesa de la cara, per seguir pel pit, les mans i la boca. I Flaubert a Novembre, identifica el coll com el lloc d'una sensualitat salvatge .
Però l'autor no descuida els petons més intims, als quals se'ls ha donat els noms llatins de fellatio i cunnilingus. El primer ja va ser practicat en l'antiguitat, tal com demostren els frescos del segle VIII abans de Crist, mentre que el segon va ser en aquella època una infàmia per a un home lliure.
Però compte, els petons també poden ser una estocada, com el de Judes, que Giotto va prepresentar com una figuara bestial, amb uns gruixuts llavis tancas. Un costum que més tard copiaria la Màfia. Tot això i més, a El beso. ¿ Qué se esconde tras este gesto cotidiano?.

viernes, 4 de enero de 2008

TRAVESSIA AMB ESQUÍS PER EL MAR BÀLTIC

UN TRANQUIL poble de la costa de Finlàndia serà el punt de partida d'un viatge amb esquís a través del mar Bàltic, acampant en refugis de neu, tendes o cabanyes situades en un paratge gelat, fins que s'arriba a la meta, la ciutat lapona de Kemi, a l'extrem nord del congelat golf de Bòtnia. Aquesta expedició forma part de les travessies d'iniciació a les rutes polars per Lapònia. Durant el trajecte per les proximitats del Cercle polar no seria estrany veure.hi el fenòmen de les aurores boreals. Els participants d'aquesta aventra podran aprendre algunes de les tècniques de supervivència àrtica i orientació esquimal més importants i útils per aquestes latituds.

miércoles, 2 de enero de 2008

LA TERRA DE BACUS

El turisme del vi a Espanya s’enlaira

Com a Califòrnia, França o Itàlia, al nostre país està prenent embranzida una nova manera de fer turisme a través del vi. La fórmula té el seu atractiu: combina les visites als cellers amb la bellesa dels indrets que els allotgen.

Els cellers de la Rioja han pres nota del potent, i també , profitós atractiu turístic que representen els cellers del napa Valley a California o els châteaux francesos. Segurament, es tracta de la regió espanyola amb l’oferta d’enoturisme més completa i atractiva, que es presenta a més en un embolcall molt llaminer; uns quanta arquitectes estrella de panorama internacional, com ara Ghery o Calatrava, ja han deixat la seva empresta a les terres de la Rioja. La segueixen de proa altres zones espanyoles de gran tradició vinícola, com ara el Penedès, la Ribera del Duero, el Somontano o Jerez, que han confeccionat rutes lligades al vi que ofereixen la possibilitat de submergir-se en la cultura, la tradició i els costums de cadascun dels territoris. Aixa doncs, s’organitzen passejos per les vinyes tant a peu com a cavall o en bicicleta, es preparen tasts de vins i cursos de maridatge, es fan recorreguts pels cellers per mostrar els secrets de la vinificació i, al mateix temps, s’inauguren nous allotjaments amb encant, restaurants amb una Excel•lent oferta gastronòmica, botigues especialitzades on comprar els vins i centres amb tractaments d’enoteràcia. D’altra banda, l’època de la verema, quan l’olor a vi ho omple tot, els visitants poden participar en la recollida i el trepig dels raïms, la qual cosa, segons asseguren els experts, és un recomanable remei per a l’estrès.

LA RIOJA D’AUTOR


La Denominació d’Origen Qualificada Rioja, que abraça la Rioja i el sud de Navarra i de a província d’Àlaba, és un dels espais amb més iniciatives relacionades amb el turisme del vi.
Amb els 218 cellers repartits entre proa de quinze municipis, la comarca de la Rioja Alabesa és una terra plena de possibilitats per als interessats en els vins. A més a més, les noves propostes arquitectòniques de la zona son una prova evident del creixent prestigi internacional que està adquirint aquesta regió. Cal remarcar la Ciutat del Vi, que el famós Frank Ghrey ha creat per a Marquès de Riscal a Elciego i que inclou el complex hotel Riscal, així com la nova bodega d’Ysos, de Santiago Calatrava a la veïna Laguardia. Però, juntament amb aquests cellers avantguardistes tan espectaculars i moderns n’hi ha alguns altres molt més tradicionals. A Laguardia, capital de la Rioja Alabesa, el subsòl de la qual és un autèntic laberint de galeries i passadissos, val la pena visitar El Fabullista, un dels cellers subterranis més grans i més be conservats on s’elabora el vi de manera artesana. D’altra banda, val la pena visitar el centre temàtic del vi Villa Lucía.
Un cop a La comunitat de la Rioja, les opcions es multipliquen. Hi ha, per exemple, les Bodegas Corral, a Navarrete, on és un autèntic plaer passejar entre les vinyes. També hi ha la possibilitat de visitar Haro, on l’arquitectura Zaha Hadid ha deixat la seva empresta en un edifici de la firma López de Hereia. A més a més, resulten molt interessants les propostes de la Rioja Turismo com ara el Vinobus, que des de Logronyo fa recorreguts a través de diversos cellers, o les Nits de Vi i Estrelles. Després de la visita als cellers val la pena arribar fins als monestirs de Suso y Yuso, a San Millàn de la Cogolla, i passejar pels carrers de Santo Domingo de la Calzada. I , per refer-se, no hi ha res millor que gaudir d’un plat de patates amb xoriço o d’unes delicioses costelletes de xai rostides al sarment, dos dels plats més típics de la zona.
Navarra tampoc es queda enrere en l’àmbit de la promoció de les seves zones vinícoles. Cal destacar el Señorio de Arizano, el nou temple de Bodegas Chivite, obra de Rafael Moneo, a Estella. Molt a prop, a Echauri, hi ha el Señorío de Otazu i a Añorbe, Bodegas Nekeas. Aquest celler compta amb unes magnífiques vistes sobre la vall de Nekeas compostes pels diferents vessants de les vinyes de la propietat. A Olite hi ha la possibilitat de gaudir d’una visita al seu Museu del Vi.

martes, 1 de enero de 2008

NOU RECLAM PER AL TURISME AUTOMOVILÍSTIC A ALEMANYA

LA MARCA BMW ESTRENA A MUNIC UNA ESPECTACULAR CASA DE VIDRE
Amb l'obertura de la nova seu de BMW a Munic a l'octubre del 2007, Alemanya compta amb un nou al•licient per a la seva gran oferta de turisme automobilístic. BMW preveu que rebrà prop de 800000 visitants l'any, 45000 dels quals hi aniran a buscar un nou vehicle. Els visitants podran fer recorreguts per la fàbrica, assistir a la creació d'un automòbil i , fins i tot , provar qualsevol dels models que hi ha actualment en producció. A més a més, al museu els visitants descobriran la història d'aquesta firma bavaresa nascuda el 1917 com a fàbrica de motors aeris.
Cal tenir en compte que a Alemanya, les seus de marques com ara BMW, Porsche, Volkswagen o Mercedes s'han converit en autèntiques atraccions turístiques que visiten cada any milions de persones. Així, per exemple, a Wolfsburg hi ha la Ciutat de l'Automòbil, a Dresde, hi ha la fàbrica de vidre de Volkswagen i a Sttutgart es poden visitar els museus de Mercedes i de Porsche, mentre que a la ciutat saxona de Leipzig, hi ha l'espectacular planta museu de BMW signada per l'arquitecte iraniana Zaha Hadid.