El Museu Picasso descobreix Van Dongen, pintor capital del fauvisme
Qui va ser Kees van Dongen ? Segons Nathalie Bondil, directora del museu de Belles Arts de Mont-real, " l'artista més gran d'entreguerres, a excepció de Picasso ". La definició és, com a mínim sorprenent, si tenim en compte que es refereix a un pintor desconegut per al públic espayol i del qual només se'n va veure un conjunt d'obres a Espanya el 1915, en una mostra individual que li van dedicar les Galeries Dalmau. Pepe Serra director del Museu Picasso, justifica aquest desconeixemnent per les "barreres culturals que encara existeixen", perquè a França i Holanda li han dedicat grans retrospectives, i sobretot, per la "deriva personal en què el pintor holandès va entrar al final de la seva vida que el va apartar dels nous llenguatges artístics i va provocar que quedés al marge de les revisions de les avantguardes", explica.
En qualsevol cas, el cert és que Van Dongen (Rotterdam, 1877-Mònaco, 1968) va tenir un paper destacat en les revolucions artístiques del segle XX, sobretot en el fauvisme, del qual es va convertir en el més destacat retratista amb els seus ajustats enquadraments i particulars perspectives. En el seu moment, va ser una figura de primer nivell "més conegut que Picasso i molt apreciat pels col.leccionistes", sosté Serra. Amb l'objectiu d'aixecar el vel d' "opacitat" que hi ha en el context artísitc d'inicis del segle passat i "presentar l'aportació d'aquest artista en la història de l'art", explica Jean-Michel Bouhours, comissari de la mostra, s'ha organitzat la retrospectiva Kees van Dongen, que, després de passar per Mont-real i Mònaco, es pot veure fins al 27 de setembre al Museu Picasso.
La mostra de Barcelona està focalitzada en la relació estètica i d'amistat que van mantenir Van Dongen i Picasso a París, veïns de taller al Bateau-Lavoir i units per la seva fascinació pel món de les prostitues. Per evidenciar aquests llaços, una de les sales inclou una sèrie de retrats que Van Dongen va fer a Fernande Olivier, la companya de Picasso, un fet insòlit tenint en compte la gelosia del malagueny.
COLOR I EROTISME// El recorregut per la seva obra és cronològic i inclou peces clau en la seva trajectòria, com les lluitadores de Tabarín i Autorretrat fauvista. Comença amb les seves primeres teles, influenciades pels clarobscurs de Rembrant. o acaba als anys 20, quan, dedicat a la vida i a la pintura mundana, retratava els personatges destacats de l'època. Pel camí, els anys fauves, marcats per un llenguatge molt personal centrat en l'efervescència dels colors i les formes, "orgies torrencials de color", segons la crítica de l'època; i per una sensualitat i un erotisme exagerats que van portar el poeta Apollinaire a titllar-lo com " el pintor de les vergonyes ciutadanes".
